dimecres, 29 de juny del 2011

EL CANIGÓ - 26 DE JUNY DEL 2011

Hola de nou! Després de la Revetlla i de Sant Joan em vaig agafar un dia de "descans" ideal per anar a la piscina, i així va ser. L'Albert m'hi va acompanyar i vam fer uns 1200 metres. Llavors, a la tarda, vaig anar a preparar la sortida del Diumenge: El Canigó. Es va donar la circumstància que cap dels Xino-Xano mai hi havia anat, i quin millor dia que el 23, que és quan encenen la Flama del Canigó per poder encendre les flames de la Revetlla? Doncs el Diumenge següent, que a la feina no hi podem faltar. I així va ser com el passat Diumenge dia 26 vam anar al Canigó.
L'expedició érem la Carme i en Lluís Tuneu, la Maria, en Quim Aumatell i jo. Sí, en Quim va decidir venir, i ja em veus a 2/4 de 5 del matí a buscar-lo a casa seva, a Taradell, per marxar a les 5 de casa la Carme, a Manlleu. Aquest cop no van venir l'Elisenda ni en Bitxo. Vam marxar tots 5 amb el cotxe de la Maria cap al Canigó. Per informació d'interès estan desmuntant la frontera i ja no t'hi has de parar. Fora retencions. Seguim destí a Villerac, per després agafar la pista que ens va conduïr fins al refugi de Cortalets. Una hora i mitja per un camí de sorra i pedres, uns 25 quilòmetres!! La veritat és que era el dia que ja tots volíem sortir a estirar les cames i caminar pel Canigó. A les 9 del matí és quan faig la primera foto. I alguns preguntareu per què vam escollir la ruta per Cortalets i no per Marialles. Doncs perquè hi havia una avís del Servei Meteorològic de Catalunya de molt forta calor, i tampoc és qüestió d'anar a la muntanya i passar-s'ho malament, a més, venia en Quim que ha vingut poc amb nosaltres i tampoc era qüestió de forçar la màquina. Tampoc sabíem massa allà on anàvem. Fins i tot la Carme ens va preparar possibles llocs turístics per visitar, com Sant Martí del Canigó, per si acabàvem d'hora, que la ruta era ràpida i assequible. Vam començar una mica desorientats per on havíem de passar. Després de mirar els rètols decidim agafar el GR-10 en direcció a la dreta de Cortalets. Les vistes al Canigó són esplèndides, i al voltant del camí tot és una estora natural de plantes verdes amb flors grogues i morades/vermelles. De tant en tant algun arbre. Cal dir que dés de que sortim i fins al cim no hi ha ni una sola baixada, tot es fa de pujada, almenys per la ruta que vam decidir agafar. Camí amunt la vegetació va canviant fins al punt que només queden rocs negres i grisos. Els efectes de l'alçada. De tant en tant hi ha algun mirador espectacular. Encarem el tram final i arribem al cim. A dalt aprofitem per fer les fotos de rigor, aquest cop no em vaig deixar la Senyera. També vam encendre una petita flama amb un encenedor i a través de l'iPod vaig posar la pantalla en flames. I allà on anem la "liem": un grup de Catalans del Nord, al veure la Senyera i l'Estelada ens van deixar la Senyera del Burro Català i ens van entonar la Santa Espina mentre en Quim i jo ballàvem la Sardana. IMPRESSIONANT!


Llavors vam esmorzar al cim i van començar els dubtes de la ruta que havíem seguit: I la Xemeneia? I el Sentinella? No ho havíem trobat enlloc! Vam quedar-nos una estona rumiant per on havíem d'agafar la ruta de baixada mentre miràvem a la Rosa dels Vents del Canigó. Jo em vaig posar la Senyera com una capa a l'esquena que feia una funció molt útil: tapar-me del sol. Al final vam decidir marxar per allà on la majoria de gent pujava, i ho vam encertar! Vam baixar per la Xemeneia mentre el Sentinella ens vigilava, i ens vam parar a observar la Paret Vertical del Canigó, quina passada! Si fins i tot encara hi havia neu! El camí seguia baixant fins que en un enclavament poc senyalitzat hi havia un grup que estava mirant un plànol de la ruta a seguir. Nosaltres els hi vam demanar si podíem utilitzar-lo, però va servir de ben poc perquè seguíem un PS (Petit Sender) i el plànol només hi apareixia el GR-10 (Gran Recorregut) que havíem fet de pujada. Ens vam despedir d'ells i vam començar una pujada en ple sol. Estàvem pujant per la part de darrere de la paret vertical per esbrinar el punt de connexió amb el GR-10. A dalt de tot ja tornava a estar senyalitzat. Llavors vam seguir una carena amb vistes IMPRESSIONANTS al Canigó i a tot el recorregut que havíem fet de pujada. Al cap de poc, després de la carena el camí va agafar pendent i començar l'última baixada. Vam agafar el camí de les Ziga-Zagues fins arribar a una zona amb arbres. No us podeu ni imaginar l'ombra que hi havia!! Després del sol es posava d'allò més bé. La Maria ens va fer de professora en un formiguer gegant. A 2/4 de 3 paràvem el menjador al Refugi de Cortalets. Quina excursió!! Realment és un altre dels llocs recomanables per passar-hi unes hores!! Val a dir que vam fer el recorregut a la inversa, ja que el lloc de pujada és per la Xemeneia. Però per nosaltres no va ser problema, per fi vam tenir l'ocasió de conèixer El Canigó.
Si us he de ser sincer, abans de començar a caminar creia que El Canigó era una muntanya de passeig perquè tothom un dia o altre hi havia pujat, però aquest cop em va sorprendre!! Fins que no tastes la muntanya no tens ni idea de com pot ser!!! No sub-estimis mai la muntanya!! Paraules sàbies de la Maria!!

dimarts, 28 de juny del 2011

REVETLLA DE SANT JOAN 2011 - LA FOSCA/PALAMÓS - 23 i 24 de JUNY del 2011

Hola a tots! Hem passat un cap de setmana llarg gràcies a la Revetlla de Sant Joan i el dia del sant que és festiu. Enguany, la previsió era que uns amics vinguéssin a casa (Sant Marc) i fésssim la Revetlla allà, però tot va canviar quan al matí de Dijous, el dia de la revetlla, en Marc, el meu germà, em truca i em diu que s'ha canviat tot i que si vull anar a La Fosca i Palamós a passar la nit. Uns amics ens conviden a una mòbil-home en un càmping a La Fosca. Dic que sí molt ràpid sabent que tinc festa de la feina a la tarda (fins a més de mig matí encara no sabia quins plans laborals hi hauríen). Així va ser com en menys de 2 hores ho vaig haver de preparar TOT, i això vol dir inclòs el parasol per la platja, els sacs de dormir, les esterilles,... Acceptant aquesta revetlla havia de dir que no a un altre acte que es feia el dia següent a l'església de Saladeures: una missa organitzada pels meus avis de pagès siguent tradició de cada Sant Joan. No es pot ser a tot arreu... Bé, a les 4 de la tarda marxàvem cap a La Fosca intentant esbrinar el trànsit que hi hauria, i per sorpresa nostra no ens vam parar ni un sol moment, només pels semàfors. Arribem al càmping i allà sí que hi havia retencions, al taulell de recepció estava ple de gent. Ho vam descarregar tot i vam dirigir-nos a la piscina, amb la sorpresa que tancaven a les 7 de la tarda i faltaven poc més de 10 minuts pel tancament. Per sort meva, vam decidir anar ala platja. Que bé, per fi podria fer el primer bany al mar, el medi a on més m'agrada nedar!! Vaig aprofitar per entrenar una mica: anar a les boies 2 cops i 2 cops més de boia a boia. Abans d'anar a fer el sopar vam decidir anar a veure "runes" al costat de la platja. Acte seguit vam tornar al càmping per preparar el sopar. La Pepi Viñas, la mare d'en David Martos, ens va preparar una amanida freda de pasta: per llepar-se'n els dits! I la coca, o més ben dit, la crema amb coca!!!
I quan ja era ben fosc vam decidir anar primer a cremar petards a la platja. Només felicitar l'exemple que donaven els pares cap als seus fills: Allà on hi veigueu gent, petard cap a ells. A mi em va venir un petard d'aquests verds que pugen verticalment deixant espurnes al seu pas i acabant amb un pet, només que en comptes d'anar verticalment va anar horitzontalment i com si jo fos un imant intentant treure-me'l de sobre!! Moltes gràcies!!! L'encarregat dels nostres petards era en David. I ningú més li van venir ganes de tirar-ne. Després, amb la pólvora cremada vam anar cap a la platja de Palamós que hi havia barraques amb els grup de rock català Brams. El camí cap a Palamós HAURIA ESTAT PLÀCID en un dia normal, però una nit de Revetlla de Sant Joan pot passar qualsevol cosa: abans d'arribar a l'alçada del càmping Palamós un grup nombrós de noies (que bones que estàven!) ens venien de cara i una d'elles com si em conegués de tota la vida, com un segon imant (aquest molt millor que el primer!!) es va dirigir cap a mi de dret!!! Photo, photo, però si jo encara tenia endreçada la càmera... Els hi vaig tirar dues fotos a totes amb una senyal de prohibit passar de 40!!! En Marc va dir en plan de conya: Lluís no t'acostis al bosc que et salten ESPURNES!! Però quina pudor de CREMAT!!! El FOC que teníem al darrere nostre no em va deixar despedir-me de cap manera del grup de noies i corrents cap a apagar foc. Un grup d'unes 5 persones que tiràven petards com bombes van provocar un incendi en un prat de la urbanització. Sort d'en Jordi Vilaró, que ens va ensenyar com apagar un foc!! Vam fer de bombers per una estona!!


Llavors va venir la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra i amb extintors el van acabar d'apagar. Els bombers van arribar una estona més tard.
Després de tot això vam arribar a Palamós. El concert tot just acabava de començar. Brams a l'escenari, un Titot poc entregat de cara als típics discursets que ens té acostumats i molts "remembers" de Brams (President, Dilluns que vé,...). Semblava tornar a concerts de feia més de 10 anys. I si això fos poc, en Titot, davant d'un públic que omplia tota la zona habilitada pel concert, va deixar anar un discurs aquest cop contra, el públic?, la festa?,...
Sabeu que avui hi ha la Patum a Berga? Em recompensa bastant estar aquí amb vosaltres, dic bastant perquè no em recompensa del tot! És el primer cop en la meva vida que em perdo la Patum! Ja m'enteneu què vull dir?
Oi tant que et vam entendre!! Els que encara anàvem serens ja et vam entendre! Si hagués hagut de pagar aquest concert et dic que hauria anat a reclamar que em tornéssin els calers!! Si volies anar a la Patum doncs fer un concert a Berga i no a Palamós!! Després de Brams va seguir un grup local. Cap comentari. Lo millor de tot és que et penses que marxes de la comarca per veure la festa a fora i resulta que t'hi trobes TOTHOM de la comarca. No et trobes mai a Vic i a Palamós sí. Curiós, s'hauria d'estudiar aquest fenòmen... I per acabar la nit "només" faltava tornar a peu, que va ser el nostre mitjà de transport, cap al càmping. Si us he de ser sincer, a les 5 de la matinada i havent treballat tot el matí, ja no em sentia cap part del cos, com si m'haguéssin posat un dard amb somnífer! A 2/4 de 6 me n'anava a dormir. A les 11 del matí de Sant Joan va ser l'hora que ens vam llevar, la mateixa hora en que començava la missa dels avis a Saladeures. Vam esmorzar crema amb coca, galetes del príncep i coses "lleugeres". Realment va ser una Revetlla de Sant Joan ben diferent!!! Arribar a casa només faltava el dinar familiar de Sant Joan (el meu tiet i el meu cosí s'ho diuen). Encara mig adormit cap a casa seva hi falta gent!
Moltes gràcies a la família Vilaró per l'allotjament al càmping i les respectives gestions!!

dilluns, 27 de juny del 2011

El part d'una vaca

Hola a tots. Un cap de setmana llarg poden passar moltes coses, i més si hi ha hagut revetlla de Sant Joan, que a la següent entrada us en faré 5 cèntims. Ara us poso aquest vídeo d'en Marc Pratdesaba Rovira on es veu al part forçat d'una vaca. El meu pare, en Lluís, és el "veterinari". No us perdeu la locució dels segons 20 al 24!!



dimecres, 22 de juny del 2011

RÀDIO AL CARRER, Dissabte 18 de Juny del 2011

Hola què tal! Aquest passat Dissabte Ràdio Taradell ens va preparar l'estudi de la unitat mòbil al carrer Sant Jordi de Taradell, al costat del camp de futbol i la piscina, en motiu de la Festa de les Arts. Així doncs, la programació matinal del passat Dissabte va ser realitzada íntegrament dés del carrer, al costat de grafiters que mentre nosaltres feiem el programa ells pintaven una paret amb el fons vermell.
Sempre és una festa i un privil·legi poder sortir de tant en tant al carrer, que ens toqui l'aire, i més si ens hi acompanya d'altra gent. El programa va transcórrer sense problemes destacables, només dir que al principi hi havia acoblament de micros. Aprofitant que feiem ràdio des del carrer, en Marc va portar la seva gossa, la Boira, que es va portar d'allò més bé. Fins i tot va anar a fer un passeig amb unes noies oients que ens van venir a veure. Igualment en Guillem Rovira, un company de ràdio del Fem Memòria, i un seu amic ens van venir a veure com feiem el Fase Beta. També vam regalar "flaiers" de descompte del nostre patrocinador: Desordre, les botigues surf shop de Vic i Ciutadella de Menorca.
Per acabar només dir que amb molt bona fe un company de la ràdio ens va tirar moltes fotos però no en va enfocar gairebé cap al seu lloc. Igualment moltes gràcies!!!

P.D. Aquesta entrada va dedicada a un company de feina que em va dir a veure quin dia posaria fotos de la ràdio.

dijous, 16 de juny del 2011

CRESCUDA DEL RIU TER, Dilluns 13 de Juny del 2011

El passat Dilluns va ser festiu a Catalunya degut a la celebració de la segona Pàsqua. A la tarda es va formar un nucli tempestuós espectacular a la nostra comarca, deixant precipitacions amb calamarsa inclosa i fortes ventades, provocant la caiguda de branques a la calçada i el creixement del cabal dels rius. Amb la meva família vam decidir d'anar a veure el riu Ter al seu pas per Roda de Ter primer i després a Manlleu. Aquí en teniu el resultat:

diumenge, 12 de juny del 2011

El CARLIT, Estany de Les BULLOSES - 12 de Juny del 2011

Hola a tothom! El passat Diumenge dia 12 de Juny una part dels Xino-Xano vam decidir anar a pujar el cim d'El Carlit per la via del llac de La Bollosa. Vam escollir aquest dia perquè el Dilluns va ser festiu en motiu de la segona Pàsqua i així poder descansar un dia sencer.
A les 5 del matí havíem quedat a Manlleu, a casa de la Carme. Quan sonàven els tocs horaris de les 5 vaig arribar jo, esquivant un control d'alcoholèmia a l'entrada de la població i gràcies a un cotxe que em va adelantar a la recta de Vic a Manlleu. La Maria no va poder-lo esquivar i per això va arribar un pèl tard. L'expedició érem La Carme, en Bitxo, en Lluís, La Maria, l'Elisenda i jo. Era la primera vegada que anava a caminar amb l'Elisenda, i va ser fenomenal.
Per arribar a La Bollosa és molt fàcil: Dirigir-se a Puigcerdà, Bourg Madame, Mount Saint Louis i l'Estany de La Bollosa. Als mesos de Juliol i Agost si arribes més tard de les 7 del matí, o el pàrquing està ple, has d'agafar un bus llançadera que t'hi porta sense cap problema. Itinerari des de Vic.
A 3/4 de 8 feiem els primers passos cap a El Carlit, quins nervis! Durnat el trajecte en cotxe ens havíen explicat que no quedaríem defraudats els que no hi havíem estat mai. Al cap de poc ho podríem comprobar. La ruta comença a l'Estany de Les Bolloses. Es veu El Carlit rere, una mica lluny. La singularitat d'aquest pic és que hi ha dos pics, una mica estil Pedraforca però molt poc marcat, amb una enforcadura al mig. Al costat oposat del llac hi ha un pic majestuós. L'Elisenda i jo ja estem pensant tornar un altre dia per fer-lo, sense haver fet encara ni 100 metres!! "Mira que pujar allà dalt!!!" Però anem cap al Carlit, que per això hem matinat i no trobar-nos sorpreses a la tarda.
Passats uns minuts caminant per camins plens d'aigua arribem al primer llac: OOOHHHH CAMACOOOO, OOOOOOOOOHHHHH QUE BONIC!!! Sembla que no hàgim vist res semblant abans!! Doncs és veritat, la singularitat del lloc el fan únic. El camí segueix amb poc desnivell, travessant rius i llacs interconnectats. Abans d'arribar al desnivell fort ens parem a esmorzar, on ens fan fotos del grup sencer. Al cap de poc ja ens trobem amb la tartera, que es puja de forma "horitzontal". Aquí hi comencem a trobar clapes de neu, provocant alguna relliscada. Cada vegada som mes a prop dle cim. Arribem en un pla on hi ha un últim llac circular, per on el camí ha de pujar una tartera vertical, completament nevada. Aquí és el punt on en Lluís em deixa un dels seus pals per poder pujar, ja que anàvem sense grimpons a les bambes. Si aquesta tartera tenia una pendent aguda, no sé com n'hi diria del tram final que ens estava esperant. Un cop dalt de la tartera fem el primer tram de grimpada, fàcil, però amb sorpresa al final, ja que fortíssimes ratxes de vent feien difícil estar-se dret. Aquí la Maria va decidir quedar-s'hi, ella ja hi havia vingut abans i preferia espera-nos a baix. Equipats amb paravents, guants, pals i beguda decidir atacar el cim amb la segona grimpada, més difícil que l'anterior, però molt emocionant. Quines vistes!!! A mig camí vaig voler treure la càmera per fer alguna foto. No sé perquè des de Diumenge vaig entendre el perquè no hi ha fotos d'aquest tram de muntanya. En Bitxo seguia pujant, algun lloc l'havia de portar la Carme. Ja faltava poc i l'alçada es deixava notar, no perquè estigués cansat, sinó per la diferència de pressió atmosfèrica i la falta d'oxígen. Suposo que quan hagi fet més cims ja no ho notaré. I a les 11 i 20 minuts vaig arribar al cim del Pic del Carlit, 2921 metres. El meu primer gairebé 3000!!! Quines vistes!! Si a l'altra banda hi ha l'Estany de Lanós. Un pic envoltat d'Estanys!! La vessant Nord més nevada. Tot tenia un aire especial! Ens vam fer les típiques fotos de rigor i després vam anar al segon pic, completament nevat. Una experiència fantàstica. Llavors va venir la baixada pel mateix recorregut que la pujada, amb molta gent que volia pujar. Semblava les Rambles!! Jo vaig ajudar a pujar una francesa que amb prou feines podia obrir boca. També vaig ajudar en Bitxo en dos trams. Al segon cop la Carme em va veure i em va dir: "Lluís, has fet volar el Bitxo, pobre, que li agafarà por!" No dona no, que en Bitxo és molt Bitxo. La Maria ens esperava allà on l'havíem deixat, i tots junts vam començar a descendir cap a la tartera nevada. Si a la pujada la tartera patinava, a la baixada 100 vegades més. Podria dir que vaig anar de cul pel terra, però va ser l'única part del cos a l'aire, millor que mireu les fotos de la Carme amb els meus equilibris. Aquí la Maria també va relliscar. Si de neu no en teníem prou, un cop al llac rodó em vaig deixar caure d'esquena a la neu, fent l'àngel. La Carme en va fer un vídeo. Després vam anar baixant creant un carril nou al camí, ja que moltíssima gent tot just es decidia a pujar. Aquí em vaig recordar el que tot el dia tenia el cap i que em vaig descuidar a casa: La SENYERA, com podia ser!!! Me la vaig descuidar!! Algú volia tornar a fer-se la fot al Cim amb la Senyera?
El camí se separava en 2 trams: un pels llacs d'on havíem vingut al matí i l'altre per la volta gran dels 12 llacs. suposo que a aqestes alçades ja sabeu quin camí vam agafar. Vam anar pels 12 llacs i en un hi vam dinar. De privilegi. Fins i tot els Lluïsos vam refescar-nos els peus! Després encara ens quedava un túnel de neu, llacs, llacs, gent, nens, pescadors, paisatges,... Quina excursió!!!! Tinc ganes de portar-hi a la família perquè vegin aquests paratges!!! A les 4 de la tarda acabàvem l'excursió a l'Estany de Les Bulloses, amb cavalls pel mig del pàrquing.
Per acabar la crònica haig de donar les gràcies a les persones que m'hi van acompanyar perquè sense elles hagués estat molt diferent.
Per cert, si us venen ganes de fer l'excursió però no de pujar al Carlit es pot fer perfectament bé amb tota la família per la ruta dels llacs. Fins i tot hi ha una ruta curta i una de llarga per fer els llacs.
I aquí les fotos:



ACTUALITZACIÓ (16-VI-2011)
L'ascenssió al Carlit bé es mereix una actualització amb les fotos de la Carme, que per cert, son divertides i no us perdeu els vídeos:




dissabte, 11 de juny del 2011

Ràdio Taradell. Premis Programació 2010/2011

Hola a tothom! Ahir Divendres dia 10 de Juny tots el col·laboradors de Ràdio Taradell teníem una cita que no hi podíem faltar: El sopar de Final de Temporada.
Ens havíen convocat a les 7 de la tarda per començar amb partits de futbol. Degut a la feina hi vaig arribar una estona tard, però per culpa de la pluja els partits es van haver d'ajornar. Mentre feiem temps fins que no arribés tothom vaig ajudar a muntar la Playstation2 i l'altaveu ultra potent per poder fer karaoke després del sopar. Primera conclusió, que no vol dir cap descobriment: els locutors de Ràdio Taradell no ens podríem dedicar a cantar!! jeje Mentrestant, l'Albert i en Bernat jugàven a futbol.. quan ja tots hi érem va començar el sopar, amb una petita sorpresa: uns gomets al plat, i per què servien? Doncs per fer un joc: durant el soar no podíem pronunciar cap nom de qui estigués a la taula. Si mireu les fotos veureu com vam acabar! Acte seguit vam fer les postres: Un Flam amb canya!! Per agafar atacs de riure!! Vam estar una estona "cantant" i jugant a futbol i acte seguit hi va haver l'entrega dels premis de Ràdio Taradell de la temporada 2010/2011.
El jurat va distingir 3 programes entre tots els de la graella, segons ells els 3 millors:

Premi: Programa Plàstic Dance, del DJ Denon
Premi: Programa Fase Beta, dels germans Pratdesaba i en David Martos
Premi: Programa Fem Memòria, d'en Quim Aumatell, Guillem Rovira, Jordi Estrada, Lluís Partdesaba i Jordi Aumatell

Sí, sí, els dos premis em van venir que ni m'ho esperava. Vaig quedar sense paraules!! Gràcies, gràcies i mil gràcies. Vull dir que tota la programació es mereixia algun reconeixament, però els premis són així. En Jordi Estrada no hi va ser per recollir el premi. Agraïr especialment a en Jordi Aumatell, que sense ell el Fem Memòria hauria sigut molt difícil de realitzar-se. La pàgina web de l'Emissora ho resumeix així:


FEM MEMÒRIA, FASE BETA i PLÀSTIC DANCE, millors programes de Ràdio Taradell
Temporada 2010-11
Ràdio Taradell ha premiat Fem Memòria, Fase Beta i Plàstic Dance com els millors programes de l’emissora durant la temporada 2010-11, que es tancarà l’última setmana de juny. Els guardons es van lliurar ahir al vespre en un sopar amb tots els col·laboradors de la ràdio.

La direcció de l’emissora ha reconegut aquests 3 programes per la seva constància i dedicació a Ràdio Taradell. En el cas del Fem Memòria, amb Quim Aumatell, Guillem Rovira i Jordi Estrada, se n’ha destacat l’esforç de voler crear un arxiu històric de gran valor, a partir de les entrevistes que aquests 3 joves fan als avis de Taradell. Al programa tecnològic Fase Beta, amb els germans Pratdesaba i David Martos, se li va reconèixer la voluntat d’explicar allò inexplicable sobre el món de les noves tecnologies i les ganes d’anar un pas per davant. Finalment, es va distingir al Plàstic Dance, amb Albert González, per saber mantenir el ritme cada divendres a la nit amb un programa que ja és històric a l’emissora.

El sopar d’ahir al vespre va reunir una cinquantena de col·laboradors de Ràdio Taradell que van compartir una agradable vetllada. Va ser una nit per recordar anècdotes dels últims mesos i, sobretot, per passar-ho bé.


I després dels premis van venir més partits de futbol i karaoke (el meu nivell de futbol és com el de cantar). També per petar la xerrada. Em vaig retrobar després de molt de temps amb l'Oriol Vall-llobera ("Mitja Part", Dilluns de 10 a 11 de la nit), que som amics de ràdio. Amb ell vam compartir el penúltim programa especial de les eleccions. Quins temps! Realment vam passar una estona molt i molt agradable i sobretot divertida!!




I aquí la presentació de fotos:


dijous, 9 de juny del 2011

Cap de setmana de descans

Hola a tots! El passat cap de setmana l'havia reservat per descansar una mica, però tot canvia i passen coses, moltes coses! Per començar, no vam poder fer el programa de ràdio Fase Beta perquè una SUPER TEMPESTA va deixar a les fosques mig Taradell, precisament a la zona de Can Costa, i els estudis de Ràdio Taradell es van quedar sense alimentació elèctrica. cap problema, vam fer un segon esmorzar improvitzat.
Després tenia una cita al Restaurant El Roquet de Tavèrnoles, el restaurant de les piscines: un mes de Juny i tot pintava per poder-nos banyar, o i tant que ens vam banyar! Sota la pluja!! Havíem quedat tota la família per celebrar que l'Aina, la meva cosina celebrava l'aniversari per endavant, ja que el dia en concret era avui dia 9. L'Aina en fa 18!! Quants records vénen a la memòria! I més si la Mariona, la meva germana, va i li regala un àlbum recopilatori de fotos de l'Aina, dés de que va néixer fins ara!! La seva parella que treballa en una pastisseria li va fer un pastís al seu gust!! Llàstima de la pluja, però la festa va ser molt bona!!



Però les festes no es van acabar aquí, perquè a casa mateix, al garatge, m'esperava d'improvisat una altra festa, ja que per culpa del mal temps al matí següent podria dormir i de pas colar-me a la festa. En aquest cas, una altra Aina, l'Amat, que feia 22 anys!! Li van tapar els ulls ja des de casa seva, la van portar fins a casa nostra, la van disfressar dels anys 20 i es va haver de treure la vena dels ulls tota sola i que veiés qui érem. Feia una estona que ja sabia on era, però em sembla que ni s'hi imaginava les disfresses de cada un. Fins a la matinada ens vam quedar amb el meu germà a veure videoclips amb la pantalla que vam instal·lar.



Després de molts dies sense recordar haver-me llevat a 2/4 de 12 del migdia, aquest Diumenge va ser possible gràcies als meus tiets, en Santi i la Tere, que em deien si volia anar a una excursió a la Creu de Gurb. Clar, el dia abans al dinar de l'Aina n'havíem parlat i havíem decidit deixar-ho per més endavant per culpa de la pluja... Ni mig cop m'ho vaig pensar. Corrents amb la Mariona vam anar amb ells cap a la Creu de Gurb. Anant amb cotxe hi vam trobar uns altres amics que també hi anàven: les "Gemmes" i en Pep Lluís. La cosa es posava molt i molt bé, i així va anar. Una excursió llampec, a un lloc que encara no hi havia estat mai i del tot gratificant. Quines vistes! Quins colors! I quina baixada amb en Santi! I el millor, que ja ho sabreu més endavant, una sortida molt especial conjunta tindrà lloc més endavant.



I si fos poc, en Marc ens va trucar a la tarda des de la feina que hi havia 2 grups de coral al Centre Sant Jordi de Vic, un casal per la gent gran. Vaig agafar a la Iaia Dolors i cap allà hi falta gent. Jo em vaig quedar  a ajudar a en Marc mentre els altres escoltaven les corals.



Realment, quin Cap De Setmana!!

diumenge, 5 de juny del 2011

Per l'UltraQuim

Hola a tots! Aquest és un missatge dirigit a tots vosaltres però sobretot a l'UltraQuim. si voleu saber per què li podeu demananr vosaltres mateixos. QUIM, RECUPERAT AVIAT DE LA LESIÓ, al Ritmooooo, ritmo de la Nocheeeeeee, jeje



Fins aviat!

divendres, 3 de juny del 2011

Per marejar-s'hi

Us heu arribat mai a imaginar quin és el moviment del planeta Terra respecte a l'Espai? Doncs el següent vídeo ens hi ajuda. És un time-lapse, un grup de fotos preses durant un temps determinat que s'ajunten i formen un vídeo tant espectacular com aquest:



Fins aviat!

dimecres, 1 de juny del 2011

XXVII CAMINADA MANLLEU-L'ESQUIROL-CABRERA, Diumenge 29 de Maig del 2011

Hola què tal! Aquest passat Diumenge en Lluís Tuneu i jo vam anar a caminar junts, tot sols, per primera vegada. En Lluís està molt entrenat i li agraden les pujades i el ritme ràpid, així que ja li vaig dir des del principi que si volia anar més ràpid o si veia que anava lent m'ho fes saber. I no em va dir res, això deu voler dir que no ho vaig fer tant malament! jeje
Vam decidir anar a la Caminada entre Manlleu i Cabrera, passant per l'Esquirol. Bona oportunitat per felicitar al Grup Excursionista Manlleu, que celebraba el 50è aniversari amb aquesta ruta. Si mai havia dit que costava pujar a Cabrera des de Sant Julià de Cabrera, imagineu-vos des de Manlleu. La Carme va decidir no venir perquè tenia compromisos amb els amics, la molt punyetera va anar amb Burricleta, una bicicleta amb ajuda de motor elèctric!
La sortida de la caminada era a la Plaça de Dalt Vila de Manlleu, i quan hi vaig arribar ja m'esperava en Lluís i en Bitxo per marxar, i la Carme per dur-nos en Bitxo. No sé com encara després del que va passar a l'última caminda encara confia en nosaltres. Bé, si Diumenge perdíem en Bitxo teníem dos gossos idèntics a ell, un canviasso d'urgència i ningú se n'hagués adonat. jeje
El dia va començar molt boirós, tant, que fins a can Patel encara no m'havia orientat. Visibilitat d'uns 20 metres amb boira pixanera, però si a Vic o Santa Eugènia no n'hi havia! Bé, el primer control amb les pastes seques i el suc em vaig retornar una mica. Acte seguit vam enfilar cap a l'Esquirol passant per la pista del costat de la carretera, un tram del Camí de Sant Jaume. Fins que no vam arribar a l'Esquirol, la boira ens va acompanyar tota l'estona. Com que a l'Esquirol hi havia dos actes esportius a més de la caminada, la mítica Cabrerès BTT amb més de 3000 participants i la Duatló de l'Esquirol ajornada per les eleccions, es va haver de modificar el traçat, deixant l'avituallament del centre del poble per un al costat Oest i a dalt d'una esplanada amb vistes especials de la comarca d'Osona. El segon control, que era l'esmorzar, va trigar una estona a arribar, o almeys ho deia tothom, però amb uns cuiners com aquests fan que la gana desapareixi ràpid. Vam seguir pujant muntanya amunt fins arribar als peus de Cabrera. Tercer control. Ens quedava la pujada forta i aquell control es va posar d'allò més bé per poder afrontar la pujada amb ganes reforçades per arribar al final. La pujada a Cabrera es va fer passant per les escales, divertides, però amb una calor espectacular. Sort que al control final ens esperava aigua fresca, pastes seques, caldo,... Ens van donar una gorra blava a tots els participants. Abans de marxar la Montse ens va tirar la foto que hi sortim l'equip dels Lluïsos i en Bitxo. Moltes gràcies Montse! I després, per no tornar a baixar pel mateix camí que la pujada vam decidir anar per l'Osca i baixar per la Serreta. A Sant Julià de Cabrera ens havia d'esperar la Matilde amb el cotxe per tornar. Si hi hagués anat en Lluís tot sol, hagués tornat corrents. Gràcies Matilde per segon cop aquest any per venir-me a recollir!
Ara només em falta pujar a Cabrera pel Pla d'Aiats, a veure si a l'any que vé hi anem per aquest costat.
I suposo que voleu veure les fotos!! Salut i fins aviat!!