A les 5 del matí havíem quedat a Manlleu, a casa de la Carme. Quan sonàven els tocs horaris de les 5 vaig arribar jo, esquivant un control d'alcoholèmia a l'entrada de la població i gràcies a un cotxe que em va adelantar a la recta de Vic a Manlleu. La Maria no va poder-lo esquivar i per això va arribar un pèl tard. L'expedició érem La Carme, en Bitxo, en Lluís, La Maria, l'Elisenda i jo. Era la primera vegada que anava a caminar amb l'Elisenda, i va ser fenomenal.
Per arribar a La Bollosa és molt fàcil: Dirigir-se a Puigcerdà, Bourg Madame, Mount Saint Louis i l'Estany de La Bollosa. Als mesos de Juliol i Agost si arribes més tard de les 7 del matí, o el pàrquing està ple, has d'agafar un bus llançadera que t'hi porta sense cap problema. Itinerari des de Vic.
A 3/4 de 8 feiem els primers passos cap a El Carlit, quins nervis! Durnat el trajecte en cotxe ens havíen explicat que no quedaríem defraudats els que no hi havíem estat mai. Al cap de poc ho podríem comprobar. La ruta comença a l'Estany de Les Bolloses. Es veu El Carlit rere, una mica lluny. La singularitat d'aquest pic és que hi ha dos pics, una mica estil Pedraforca però molt poc marcat, amb una enforcadura al mig. Al costat oposat del llac hi ha un pic majestuós. L'Elisenda i jo ja estem pensant tornar un altre dia per fer-lo, sense haver fet encara ni 100 metres!! "Mira que pujar allà dalt!!!" Però anem cap al Carlit, que per això hem matinat i no trobar-nos sorpreses a la tarda.
Passats uns minuts caminant per camins plens d'aigua arribem al primer llac: OOOHHHH CAMACOOOO, OOOOOOOOOHHHHH QUE BONIC!!! Sembla que no hàgim vist res semblant abans!! Doncs és veritat, la singularitat del lloc el fan únic. El camí segueix amb poc desnivell, travessant rius i llacs interconnectats. Abans d'arribar al desnivell fort ens parem a esmorzar, on ens fan fotos del grup sencer. Al cap de poc ja ens trobem amb la tartera, que es puja de forma "horitzontal". Aquí hi comencem a trobar clapes de neu, provocant alguna relliscada. Cada vegada som mes a prop dle cim. Arribem en un pla on hi ha un últim llac circular, per on el camí ha de pujar una tartera vertical, completament nevada. Aquí és el punt on en Lluís em deixa un dels seus pals per poder pujar, ja que anàvem sense grimpons a les bambes. Si aquesta tartera tenia una pendent aguda, no sé com n'hi diria del tram final que ens estava esperant. Un cop dalt de la tartera fem el primer tram de grimpada, fàcil, però amb sorpresa al final, ja que fortíssimes ratxes de vent feien difícil estar-se dret. Aquí la Maria va decidir quedar-s'hi, ella ja hi havia vingut abans i preferia espera-nos a baix. Equipats amb paravents, guants, pals i beguda decidir atacar el cim amb la segona grimpada, més difícil que l'anterior, però molt emocionant. Quines vistes!!! A mig camí vaig voler treure la càmera per fer alguna foto. No sé perquè des de Diumenge vaig entendre el perquè no hi ha fotos d'aquest tram de muntanya. En Bitxo seguia pujant, algun lloc l'havia de portar la Carme. Ja faltava poc i l'alçada es deixava notar, no perquè estigués cansat, sinó per la diferència de pressió atmosfèrica i la falta d'oxígen. Suposo que quan hagi fet més cims ja no ho notaré. I a les 11 i 20 minuts vaig arribar al cim del Pic del Carlit, 2921 metres. El meu primer gairebé 3000!!! Quines vistes!! Si a l'altra banda hi ha l'Estany de Lanós. Un pic envoltat d'Estanys!! La vessant Nord més nevada. Tot tenia un aire especial! Ens vam fer les típiques fotos de rigor i després vam anar al segon pic, completament nevat. Una experiència fantàstica. Llavors va venir la baixada pel mateix recorregut que la pujada, amb molta gent que volia pujar. Semblava les Rambles!! Jo vaig ajudar a pujar una francesa que amb prou feines podia obrir boca. També vaig ajudar en Bitxo en dos trams. Al segon cop la Carme em va veure i em va dir: "Lluís, has fet volar el Bitxo, pobre, que li agafarà por!" No dona no, que en Bitxo és molt Bitxo. La Maria ens esperava allà on l'havíem deixat, i tots junts vam començar a descendir cap a la tartera nevada. Si a la pujada la tartera patinava, a la baixada 100 vegades més. Podria dir que vaig anar de cul pel terra, però va ser l'única part del cos a l'aire, millor que mireu les fotos de la Carme amb els meus equilibris. Aquí la Maria també va relliscar. Si de neu no en teníem prou, un cop al llac rodó em vaig deixar caure d'esquena a la neu, fent l'àngel. La Carme en va fer un vídeo. Després vam anar baixant creant un carril nou al camí, ja que moltíssima gent tot just es decidia a pujar. Aquí em vaig recordar el que tot el dia tenia el cap i que em vaig descuidar a casa: La SENYERA, com podia ser!!! Me la vaig descuidar!! Algú volia tornar a fer-se la fot al Cim amb la Senyera?
El camí se separava en 2 trams: un pels llacs d'on havíem vingut al matí i l'altre per la volta gran dels 12 llacs. suposo que a aqestes alçades ja sabeu quin camí vam agafar. Vam anar pels 12 llacs i en un hi vam dinar. De privilegi. Fins i tot els Lluïsos vam refescar-nos els peus! Després encara ens quedava un túnel de neu, llacs, llacs, gent, nens, pescadors, paisatges,... Quina excursió!!!! Tinc ganes de portar-hi a la família perquè vegin aquests paratges!!! A les 4 de la tarda acabàvem l'excursió a l'Estany de Les Bulloses, amb cavalls pel mig del pàrquing.
Per acabar la crònica haig de donar les gràcies a les persones que m'hi van acompanyar perquè sense elles hagués estat molt diferent.
Per cert, si us venen ganes de fer l'excursió però no de pujar al Carlit es pot fer perfectament bé amb tota la família per la ruta dels llacs. Fins i tot hi ha una ruta curta i una de llarga per fer els llacs.
I aquí les fotos:
ACTUALITZACIÓ (16-VI-2011)
L'ascenssió al Carlit bé es mereix una actualització amb les fotos de la Carme, que per cert, son divertides i no us perdeu els vídeos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada