divendres, 25 de novembre del 2011

Les primeres 5000!!

Hola a tothom. Aquesta entrada és per agraïr a tothom que va visitant aquest bloc. De mica en mica ja han sumat 5000 visites. MOLTES GRÀCIES!!! Per celebrar-ho hauria sigut genial fer algun cim, però com que això a curt termini no serà possible, ho celebro gaudint del sol, que de fet, no ho hauria pogut fer si no estigués de baixa, i contemplant aquestes magnífiques panoràmiques de Santa Eugènia de Berga.


 Així la recuperació no es fa tant pesada. Fins aviat!

dijous, 24 de novembre del 2011

TENDINITIS CREPITANT PERONEAL EXTREMITAT INFERIOR DRETA

Què tal gent! El títol diu la relitat. No és broma. Us en recordeu de la picada?


Doncs resulta que de picada res de res!! És una tendinitis, i això vol dir que de moment he de passar una setmana en total repòs i amb la cama enlaire, vaja, un aborriment total. I per si fos poc, baixa laboral! I a sobre no puc anar a casa meva perquè els qui em coneixen ja saben que és un pis per esportistes (un quart sense ascensor). Ara passaré uns dies a casa els meus pares de vacances forçades. Sort que hi ha el meu germà, en Marc que suposo que farà de taxista, cuiner,... En fi, que penso aprofitar això per fer descans absolut. Us deixo amb una foto (com no) de la ferula planar que m'han posat:


El nom estraqny vol dir guix. Sí, m'han posat guix per dintre per assegurar-se que no es mogui ni un pèl.
Fins aviat!

dilluns, 21 de novembre del 2011

RUPIT - TARADELL

Què tal gent! Quina sort, avui tinc festiu perquè vaig canviar aquest dia per un pont, i ha sigut l'encert de l'any, i perquè m'estic recuperant de la Marxa Rupit-Taradell 2011.
Sobrepassat el límit que em pensava que tindria per aquest any (La Matagalls-Vic), i com que em sentia preparat i amb moltíssimes ganes de provar algun repte més, em vaig apuntar a la XXXII MARXA RUPIT TARADELL, organitzada pel Centre Excursionista de Taradell (CET), una marxa d'un recorregut aproximadament de 43,5 quilòmetres. Això volia dir que faria la MEVA PRIMERA MARATÓ, quines ganes de fer-la. A últim moment em va sortir l'oportunitat d'anar amb cotxe fins a Rupit i que ens vingués a buscar a Taradell, fet que en comptes de ser a les 5 a Taradell vaig poder allargar 1 hora de dormir i quedar a les 6 a Manlleu. Dés d'aquí donc les gràcies a en Genís que ens va portar a aquelles hores d'un Diumenge.
En aquesta ocasió érem la família Tuneu: La Carme, en Lluís i en Bitxo, i jo. Un cop vam arribar a Rupit ja vam veure passar per la carretera 5 autocars. A més, estava plovent bastant, fet que va provocar que deixés la càmera de fotos al cotxe. No vull arriscar-me a que s'espatlli sabent que corria perill. Vam començar la marxa a 3/4 de 7 del matí entre pluja i boira. A la cama dreta se m'intuïa un dolor molt localitzat però a priori sense perill, com una picada d'insecte. Sense pausa vam començar a encarar la primera pujada enmig d'un corriol de pedres, fang i aigua. Al cap de poc un tap de gent ens feia aminorar la marxa fins a Can Rajols, punt on s'acaba la pujada i comença la baixada cap a Tavertet per l'Avenc, punt amb vistes espectaculars de la sortida del sol, però per culpa de la boira ens va permetre veure això:




La pluja seguia insistint, però va deixar-nos una petita treva a Tavertet, primer havituallament. Llavors el camí baixava en picat pels Cingles de Tavertet per un terreny espectacular, i degut a la pluja, molt relliscós. A la Riba de Sau ens hi esperava el segon havituallament i el primer punt de control, amb ambulància inclosa. Es veu que degut a les relliscades els de l'ambulància van tenir feina, molta feina.




Després de l'esmorzar a La Riba tocava baixar per travessar el Pantà de Sau, per després encarar les escales cap a Sant Romà. Abans de pujar vaig trobar coneguts de Sant Julià i ens van explicar que hi havia tants graons com dies té l'any. La Carme els va contar i n'hi van sortir 497 o 487, ara no m'en recordo, però sí que molts més dels que ens havien dit.




Al final de les escales i aprofitant que la pluja ens havia donat una treva, vaig treure'm la tèrmica que duia per si feia fred (estem ja a la segona meitat del mes de Novembre). La veritat és que tenia moltíssima calor i la samarreta ve treure un fum... Per fi podia respirar!! El que no em vaig treure va ser l'impermeable, perquè amenaçava altre cop pluja. Al cap de poc ja tornava a ploure, però feia sol. Sabeu la cançó catalana "Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol..." Doncs ahir les bruixes de Vilanova de Sau devien quedar calves de tant pentinar-se!!! A Vilanova de Sau ens hi esperava el tercer havituallament i control per agafar forces per pujar cap al Salt de la Minyona. El camí va ser espectacular, travessant pel mig del bosc per un camí humit i amb bolets, amb una pujada final que no vegis. Just abans d'arribar al Salt de la Minyona hi havia el quart havituallament esperant-nos. El cinquè havituallament es trobava abans del Santuari de Sant Llorenç dels Munts. Altre cop pluja i boira, impedint-nos observar les magnífiques vistes d'aquest tram de la Marxa. A la Mina hi havia el cinquè havituallament i control. Allà hi havia iogurt, que s'empassa d'allò més bé quan fa estona que no has menjat res. Al cap de poc vam trobar el Santuari de Sant Llorenç dels Munts:




Ja no hi havia més controls ni havituallaments fins a Sant Julià de Vilatorta, que hi vam entrar pel cantó de Puigsec, lloc a on va parar de ploure i va sortir el sol. Enguany, l'emplaçament del dinar va ser al Parc de les 7 Fonts d'aquesta localitat i no a dalt del Castell.


Hi vam arribar a les 13 hores. Jo vaig comentar amb els de casa que si arribàvem cap a la una del migdia a Sant Julià és que aniríem molt bé, que de normal potser hi arribaríem a les 2. A Sant Julià hi vam trobar més coneguts. Allà vam refer forces per encarar els últims 13,5 quilòmetres. En aquells moments el cansament encara estava controlat, però no la picada de la cama, que un cop passades les escales de Sant Romà de Sau el dolor es va estancar i no va anar a més però dificultant-me fer cada pas. Vaig aprofitar de fer estiraments per veure si així aconseguia esmorteïr una mica el dolor. De moment, per sort, només ho notava a les baixades, i el que quedava era tot pujada fins al Castell d'en Boix. Començar a caminar després del dinar és més difícil que si menges més light, però què hi farem. Després de comentar la jugada amb els altres i saber que hi va haver algú que va abandonar allà, vam encarar cap a Puiglagulla per la carena, que enguant per les obres a l'Eix Transversal, ens van desviar cap a la Font de la Riera, permetent veure que si a la carretera ja és tot un desmanec, a fora encara està pitjor. Després de fer una última pujada vam arribar Puiglagulla:


Llavors, i com tot el recorregut, vam seguir les marques vermelles i blanques (el GR) en direcció a l'Enclusa, que abans d'arribar-hi hi va haver un altre havituallament i a més ens van explicar que no passaríem per dalt, sinó que vorejariem l'Enclusa pels seus peus fins a l'últim havituallament de la Marxa a 1,5 quilòmetres, al Coll de Taradell. Aquí el cansament ja eren figues d'un altre paner i tot ja es veia diferent. Al Coll de Taradell era el PK 39, això volia dir els últims 4 quilòmetres i mig!! Allà al control m'hi vaig trobar una antiga professora d'Educació Física que suposo que em va reconèixer. Com sempre, molt simpàtica. La seva filla em va segellar la fitxa. Quedava un últim tram de pujada fins al Castell d'en Boix


per després començar el descens cap a Taradell per un camí que semblava una patata ondulada, i per sort per mi, ja que a les baixades ja no vaig poder dissimular el dolor i els hi vaig explicar a la Carme i a en Lluís. Una mica més i no em maten!! Boig!! Haguéssis pogut anar al'ambulància cada cop que hi passàvem per davant!! Jo els hi vaig dir que ho havia fet per no fer-los patir des del principi. En fi, ferides de guerra... Aquest últim tram va ser el més pesat, el que sembla que no acabis d'arribar mai, però quan veus que et vé gent de cara ja saps que la meta està molt a prop.


Al cap de 9 hores i mitja vam arribar nosaltres amb un somriure d'orellla a orella.


De record ens van donar una motxilla que fins i tot podies escollir el color i ens hi esperava un local del CET carregta de menjar i beure. La veritat és que a cada havituallament estava carregat amb menjar i beure suficient i amb un personal excel·lent.

I abans d'acabar la crònica dir que gràcies (o la culpa) de que ahir vaig poder fer la Rupit-Taradell va ser degut a la família Tuneu. Realment moltes gràcies!!!


Ah em deixava la picada...





TRACKS


divendres, 18 de novembre del 2011

29è FESTIVAL DE CINEMA DE MUNTANYA I AVENTURA DE TORELLÓ

Hola a tots! El passat Dimecres vaig assistir al 29è Festival de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló. Vaig escollir Dimecres per 2 motius:
1. Diumenge 20 hi ha la Rupit-Taradell i no me la vull perdre. Això vol dir no poder-hi anar ni Dissabte ni Diumenge.
2. Hi feien un meravellós documental de fotografies.
La sessió va començar a les 21, i jo amb el temps just (1. per motius laborals: vaig plegar de la feina bastant tard, i 2. Per fi va arribar la documentació per votar per correu: vaig anar a Correus a votar), vaig sopar i dutxar-me en menys de 10 minuts i vaig poder arribar-hi d'hora, podent veure l'exposició de muntanya i podent escollir lloc. Es pot dir que pràcticament es va omplir el Teatre Cirviànum, per sorpresa meva ja que era un dia laboral. També hi vaig trobar coneguts...
La sessió gairebé va durar 3 hores, que em van passar molt ràpid.
La primera pel·lícula és la que tenia ganes de veure:



que parla sobre com 100 anys després de l'exploració de la glacera del Baltoro (al Karakorum) per l'expedició del Duc d'Abruzzi, un equip liderat per Fabiano Ventura segueix la mateixa ruta per fotografiar-la, tal com ho varen fer Massimo Terzano i Vittorio Sella el 1909. La comparació de les fotografies servirà per explicar el canvis produïts a la glacera més gran del món degut a l'escalfament global. També es pot observar la diferència del material fotogràfic d’aquella època respecte avui en dia i així com poden fer el transport de tot l'equip. Realment un magnífic documental que el podreu veure si surt premiat durant les retransmisions non-stop de Dissabte i Diumenge.

La segona pel·lícula va ser emotiva al 100%:




Parla d'Stanley Leary juntament amb la seva companya Roberta que han viatjat pel món a la recerca de les grans parets per escalar. Quan la Roberta va morir en un accident de cotxe, el món d'Stanley es va tenyir de negre. Per respectar la voluntat de la seva estimada, travessa Amèrica del Sud fins a Patagònia per complir el seu darrer desig, obrir una nova via i escampar les seves cendres al vent.

I la tercera pel·lícula va ser la més espectacular, i sinó que diguin al contrari. I qui diu que baixar és més fàcil que pujar? Quan la vida et penja literalment d'un fil...



Trou de Fer és el nom que rep un lloc únic i espectacular situat al centre de l'illa de Réunion. Gràcies a l'activitat volcànica i la quantitat de pluja que cau a la zona s'ha excavat, amb els anys, una profunda gorja, considerada l'Everest dels barrancs. El seu recorregut representa un desafiament important per a exploradors i practicants del descens de canyons.

Realment va ser una nit espectacular, i que si us agrada el cinema i la muntanya (segurament ja ho sabeu) no podeu faltar en aquest magnífic festival de Torelló.
Fins aviat!

dijous, 17 de novembre del 2011

RÀDIO TARADELL "AL NATURAL"

Què tal gent! Què us suggereix aquest titular?
Mireu, us passo la nota de premsa de Ràdio Taradell i també la foto de la portada del calendari. Si en voleu un m'ho dieu pel correu i us el guardo!!!


Benvolguts,

Us fem arribar una nota de premsa sobre un calendari que publicarem ben aviat de l'any 2012. Us agraïrem si en podeu fer al màxim de difusió.


2012: Ràdio Taradell, al natural

Ràdio Taradell continua imparable i, per aquest 2012, publicarà un calendari eròtic. Una trentena de col·laboradors de l'emissora han perdut la vergonya i s'han despullat per aparèixer en aquest calendari. Una idea que l'emissora es plantejava des de fa anys i que, finalment, ha decidit tirar endavant. Es tracta de l'any del 29è aniversari de Ràdio Taradell, que comença a escalfar motors de cara al 30è. El calendari es posarà a la venda d'aquí a uns dies al bar de Can Costa i a la mateixa emissora i, el proper 11 de Desembre, també es podrà comprar en una parada de Ràdio Taradell a la Fira de Santa Llúcia de Taradell. A més, es pot encarregar des d'ara mateix a través del correu electrònic calendari@radiotaradell.net. Cada calendari costa 8 euros i, un cop s'hagin venut tots, l'emissora farà un donatiu a l'Associació de Donants de Sang de Taradell. Així, a banda de ser una fórmula de finançament per l'emissora, aquest calendari també pretén tenir un compromís social amb el poble de Taradell.
Per representar cada mes, s'han buscat elements característics d'aquells dies o bé s'han fet representacions temàtiques a partir de programes que emet Ràdio Taradell.
La sessió de fotos es va fer el passat Dissabte a la sala gran del Centre Cultural Costa i Font i va anar a càrrec de la fotògrafa i col·laboradora de Ràdio Taradell Carolina Puche. D'altra banda, la creadora gràfica i també col·laboradora de l'emissora Ester Torrents s'encarrega del disseny i muntatge final del calendari.
 Des de la Junta de Ràdio Taradell, volem agrair especialment la seva feina i també la col·laboració des tots els 'models' que, sense vergonya, es van posar davant de la càmera. Una sessió de fotos que va començar amb nervis i una mica de tensió, però que va acabar sent molt divertida. És una mostra més del que vol Ràdio Taradell: fer servei públic, però també ser un grup d'amics que s'ho passa bé més enllà de les ones.
 Us adjuntem una de les fotos que sortirà al calendari. És la que sortirà a la portada i, per això, és també la més discreta.
2012, any carregat per Ràdio Taradell
El 2012 serà l'any del 29è aniversari de Ràdio Taradell. En concret, serà per Sant Jordi i, per aquelles dates, l'emissora organitzarà, com cada any, diverses activitats per celebrar-ho. A més, pel 2012, l'emissora té dues cites indispensables. La primera és l'organització del Carnaval, que serà el dissabte 25 de Febrer. Després de l'èxit de l'any passat, Ràdio Taradell ha decidit repetir l'experiència. La segona data destacada serà el 8 de Juny. Ja us podem anunciar que, aquell dia, Ràdio Taradell portarà l'Escolania de Montserrat a l'escenari de Can Costa.
 Com ja és tradició, Ràdio Taradell manté cites clàssiques: el Concurs de Reis el proper 6 de Gener, i programes especials en directe durant la Festa dels Tonis aquest gener i també durant la festa major i la Festa d'en Toca-sons el mes d'Agost.
 Gràcies per la vostra col·laboració!
 Atentament,
La Junta de Ràdio Taradell



MONTSENY SURPRISE!!

Què tal gent! El passat Diumenge vam fer una ruta molt recomanable al voltant del Matagalls, concretament Viladrau - Coll Pregón - Matagalls - Collformic - Sant Segimon - l'Erola - Viladrau. En aquesta ocasió havíem preparat aquesta sortida per en Pere i la Carme. Al final vam ser: en Pere i la Carme, el deixeble maki cako Josep Ventura, el meu germà Jordi, la Carme i en Lluís Tuneu, la Maria i jo. Ep, en Bitxo també va venir!!
Vam sortir de Viladrau tot enfilant-nos cap a la Font del Llop i la Font dels Mosquits. Estàvem envoltats d'unes vistes espectaculars, amb els tons taronjes i marrons d'aquesta època. Al cap de poc vam arribar al Coll Pregón, que per qui no ho sàpiga és el pla que s'hi acampava el dia de l'aplec de Matagalls. A partir d'aquí ja només quedava una última pujada fins al cim del Matagalls. Quan hi vam arribar només hi havia boira i no es podia veure res. A aquella hora ja hi havia gana, i per això vam decidir de treure l'esmorzar:
coca, fuet, xocolata, tastet de truita d'albergínia, coca-cola,... mireu:


Després de les fotos de rigor,


vam començar la baixada cap a Collformic, però vam recular uns instants per veure les vistes que només es van poder contemplar durant uns instants en que la boira es va moure. Si a dalt a Matagalls es podia veure el sol, quan vam arribar a baix a Collformic ja plovia bastant. Allà ens hi esperava en Genís amb un havituallament amb: fruita, patates xips, galetes, cafè, isostar i coca-cola, i el millor de tot, un cotxe que hi podies deixar el que volies i podies agafar de tot, per exemple, jo vaig deixar la maleta i la càmera i a canvi vaig agafar un impermeable d'en Genís, que em va salvar de la pluja. Gràcies Genís!! I és que aquesta vegada em van agafar amb bragues, no m'esperava que plogués, i encara menys al metaix recorregut que havíem fet la Maria i jo la setmana anterior!! Si em vaig quedar igual que feia una setmana, sense vistes i sense càmera!! Després de Collformic ens esperava Sant Segimon i l'Ermita de l'Erola per tornar a Viladrau.  Un matí fantàstic, envoltat de bona companyia, bones vistes, paisatges espectaculars i bon menjar. Què es pot demanar més? Ah, que no hagués plogut!! Però si encara em va servir de lliçó que a la muntanya hi has d'anar preparat!I per acabar vam anar a dinar a l'Hostal Bofill de Viladrau.




Ja estic esperant repetir l'excursió, però amb sol!!!!


FOTOS




TRACKS





diumenge, 6 de novembre del 2011

MATAGALLS - VIC

Hola a tohom! Acabo de tornar de la 31a edició de la clàssica Matagalls - Vic, i avançar-vos que per mi ha semblat un entrenament del Follet Tortuga (quan actualitzi l'entrada ja us ho explicaré). Avui ha vingut la Maria i ens ho hem passat d'allò més bé, això sí, tot passat per aigua.

ACTUALITZACIÓ I CRÒNICA (DIMARTS, 8 DE NOVEMBRE DEL 2011)

Què tal gent!! Realment avui han passat 2 dies després de la Matagalls-Vic i encara estic que no m'ho crec! Va ser sensacional, i segurament que molta gent que l'ha fet en alguna edició sabrà el perquè d'aquesta eufòria. També perquè aquesta entrada del bloc no para de rebre visites, cosa que això vol dir que la gent li interessa!! Només un però, i és que dec tenir el GPS mal ajustat i no conta bé les altimetries,; dir-vos que ja hi estic treballant!

Són les 6 del matí i sona el despertador. Jo ja fa més d'una hora que no puc dormir. Seran els nervis per la Matagalls-Vic? El sopar familiar d'ahir a la nit?


Vés a saber, el que compte és que no m'he adormit i arribaré d'hora a la Plaça Major. He quedat amb la Maria a 2/4 de 7 per agafar el bus que ens portarà cap a Coll Formic per començar la caminada. Hi arribo puntual i sort que la Maria ja hi era feia estona fent cua, ja que ella era bastant endavant i al final hem acabat de pujar primers al tercer bus. Amb les ganes al màxim hem sigut els primers a pujar tant ràpid que ens hem escapat del control dels organitzadors, a més, hem donat una volta per sota les voltes perquè ha començat a ploure; en fi, que han vingut corrents a veure la nostra butlleta d'inscripció per si ens colàvem!! Un cop el bus ple, un noi de l'organització ens ha comentat que ha plogut durant varis dies seguits (això no era nou) i durant tota la nit, en conseqüència ens ha donat un parell de consells per estar alerta en algun punt:
1. La baixada de Sant Segimon està molt relliscosa, amb la forta pendent, les fulles al terra i tot xop caldria extremar les precaucions.
2. Durant el recorregut s'han de travessar diferents rieres que normalment amb un salt ja fas, però degut a la pluja s'han convertit gairebé en rius. Consell: Si algú es vol treure les sabates i els mitjons per no mullar-se ho pot fer. (No, si al final nedarem i tot!)
3. A l'entrada a Vic s'ha hagut de modificar el pas pel riu. Estigueu atents a la senyalització.
4. Hi ha tres tipus de senyalitzadors. El primer son unes banderoles petites de color taronja fluorescent (com les de la Cursa de l'Olla de Núria), després les cintes vermelles i blanques, i una tercera amb el logo de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).
5. Que vagi molt bé el dia i bona sort a tothom!!
Els vidres del bus estan totalment entelats i no es pot veure l'exterior. Aprofito, doncs, per xerrar una estona amb un grup de corredors que s'han instal·lat darrere nostre. Encara és de nit. Un cop a Coll Formic ja és clar, i per fi, podem començar a caminar. Només baixar del bus ja he rebut la primera classe dels dies de pluja: has d'anar ben preparat abans de baixar del bus, ja que sinó perds molt temps preparant els impermeables, primer el de cames i després el de cos, la gorra amb visera, la motxilla,... Em sembla que portàvem una hora caminant que encara m'estava posant l'equip en condicions. Un tema que m'ha agradat és que un cop arribes a Coll Formic ja pots adreçar-te cap a la línia de sortida i pots començar, i no has d'esperar a tothom. Allà ens han donat un got plegable, que en aquell moment no n'era conscient de l'ús que en faríem als havituallaments. A les 8 en punt hem començat, la Maria i jo junts, deixant passar els corredors. Hem començat pujant en direcció al Matagalls, però per qüestions medi-ambientals no es pot fer el cim, per això aviat ens han desviat cap a l'esquerre per dirigir-nos a Sant Segimon. Llavors ha començat tot baixada fins a trobar el primer havituallament, però durant aquests primers 10 quilòmetres el camí ha sigut espectacular, i dic el camí perquè poca cosa més podíem veure. La Maria, experta d'aquesta regió, m'anava explicant què ens trobaríem al camí, com es deien les fonts, i sobretot m'ha explicat que el camí de baixada a Sant Segimon hi haurien uns castanyers espectaculars, unes rieres que no vegis i que avui descobriria el perquè la tardor és el moment ideal per fer senderisme pel Montseny. La veritat és que tenia tota la raó, però la pluja no parava de cap manera, així que si us pensaveu veure aquest paisatge amb fotos us dic que serà un altre dia, que tampoc estic disposat a quedar sense càmera!! Llavors ha vingut el moment de travessar la riera, i alguns han seguit l'exemple que ens han donat al bus, però sense massa èxit, ja que si ja vas moll de dalt a baix poca cosa serveix treure't les sabates i els mitjons si ja estan molls.


Molt divertit, això sí, no us penseu que us ho dic en broma, que si alguna cosa ha provocat la pluja és el riure de tothom, sobretot a l'hora de passar pel riu. Pel que fa a mi, encara anava sec, gràcies als impermeables que vaig anar a comprar el passat Divendres al Montanyà. Cal anar ben preparat! Bé, al final de la baixada hem arribat al primer control, l'esmorzar. Un havituallament amb tot: entrepà de botifarra, pastes, cafè calent, begudes variades,... tot per agafar forces per encarar la segona pujada. Òstres, menjar abans d'una pujada... m'he menjat mig entrepà i cap amunt. A partir d'aquí la muntanya canvia de vegetació i ja hi queden pocs castanyers. Es travessa una casa pairal que em sembla que és la Sala d'en Serrallonga, en bastant mal estat de conservació. Aquí he tingut un déja-vu, i és que sense que hi hagués anat mai (o almenys jo ho recordi), aquesta casa l'he somiat bastantes vegades!! Els pròxims 5 quilòmetres han sigut tot pujada, i al cap de poc hem trobat una altre havituallament. He aprofitat per menjar un plàtan i seguir endavant, que encara no érem ni a mitja caminada. Algú ha preguntat pels iogurts, i ens han assegurat que n'hi haurien al proper havituallament, a l'enclusa de Taradell. Potser ha sigut el tram més monòton, però hem pogut contemplar els efectes devastadors del foc de Taradell de fa uns 28 anys, que avui en dia encara es reconeixen. Abans d'arribar a l'enclusa, hem travessat 2 vegades la carretera, sense ningú de l'organització per avisar al cotxes. No recordo si era a la primera o a la segona carretera que el camí està tancat amb cadena i amb unes columnes de ferro que a priori no hi havia dificultat, però amagat a l'herba i al mig del camí m'he empassat mig cos, la part dreta, la meva cama i el pal de caminar, ens ha engolit el terra, sort que duia els pals, ja que el de l'esquerre m'ha servit per amortiguar el cop, però el meu braç ha picat en sec amb la columna quedant immobilitzat per uns instants. "T'has fet mal a la cama?" "No, no, a la cama res, però al braç esquerre...!" Realment el cop ha sortit al cap de poc, però suposo que al no fer calor m'ha anat passant. Llavors hem travessat un altre riu i a mi encara no m'havia entrat aigua, fins que un bassalet aparentment inofensiu i amb herba flotant m'ha ben enganyat perquè no fos dit que acabava sec. L'aigua m'ha arribat fins a mitja cama i ha provocat l'entrada d'aigua a dintre les bambes!! He aguantat 5 hores eixut!! Bé, això volia dir que a partir d'ara els bassals pel mig, fet i fet no quedava remei. He aprofitat aquest moment per menjar-me la segona part de l'entrepà que havia guardat de l'esmorzar, i just després ha començat la tercera pujada, cap a l'enclusa. Allà ens hi esperava el tercer havituallament. Quilòmetre 20, unes 2 terceres parts de la caminada. Allà ens hi esperaven iogurts, pastes seques, amb xocolata, begudes,... Sort del got plegable! Ara ja només ens quedaven uns 13 quilòmetres, i a sobre jo amb la moral ben alta perquè era el tram que em coneixia. Ja només deixar l'havituallament ens hem trobat el camí barrat per una biga de formigó. Què hi feia allà? Això era una cursa d'obstacles! I a sobre sense parar de ploure!! Després de la biga, una esplanada que algun energúmen va cremar fa poc l'han deixat totalment sense vegetació. Imagineu-vos una esplanada amb pendent lateral i
PLENA DE FANG!!! FANG!!! FANG!!!!!!!! FANG!!!!!!!!!!!!!!
No, si és que a mi m'agrada el fang, però allò era inesperat. Només volia que parés de ploure, almenys mitja hora, per poder treure'm una estona la caputxa i veure la claror del dia!! Però tant de fang, algú relliscant, algú rient i relliscant, algú cridant NO!!!!!!!!!!!!! Almenys la Maria i jo no hem caigut! Però els què ens esperava!! Un camí aixafat per l'aigua amb profunditats de metre a metre i mig!! Jo he baixat fent eslàlom, amb una cama a cada banda. La Maria l'ha travessat pel mig, tothom té la seva manera de caminar. Però jo ja sabia més o menys per on passava el següent recorregut, i per qui avisa no és traïdor, ja he avisat a la Maria el què ens esperava:
FANG, FANG i més FANG!!!!!,
ja que normalment, ens dies secs en aquell racó ja n'hi ha!!
Sí, ens hem trobat molt fang, però ha parat de ploure!!!!! Ja puc fer fotos!!! I la visita la presa de Saladeures tot sobreixint de la quantitat d'aigua feia patxoca, digne de desviar-se un pèl del camí per veure-ho. Llavors més fang en camins estrets i fang per travessar el pont.


Fang per tot arreu!! I els que s'han descalçat per travessar el riu! Un cop passat Saladeures m'he trobat amb la meva mare i la meva iaia, que m'han vingut a veure. Les he trucat una estona abans aprofitant que no plovia. No, si ens han animat, fins i tot a acabar d'arribar a Vic en cotxe!! jeje que hi volem arribar per pota!!! A l'últim havituallament gairebé ni ens hem parat i hem fet seguit cap a Vic. Al cap de res ha tornat la PLUJA!! Òstres no!!! Voleu saber quanta estona hem estat sense pluja? Doncs mitja hora, la que havia demanat!! La Maria ho ha comentat com a casualitat jejeje, i a sobre sense pluja per davant de casa!! I ja només ens ha quedat un últim tram, fins a Vic. Hem travessat la carretera de Vic a Santa Eugènia de Berga, que en aquesta sí que m'hi esperava algú de l'organització, però no. Penseu que és una carretera local que els cotxes hi circulen a 100 km/h!! I al cap de poc ha arribat al tram de travessar el riu, amb la seva respectiva desviació a causa del cabal del riu. A partir d'aquí hem fet de guiris per la ciutat de Vic, començant per l'Anella Verda, l'Atlàntida, les Adoberies, el Casc Antic i finalment hem arribat a la Plaça Major, punt i final de la Matagalls-Vic 2011. Quina alegria!

Temps total, amb parades incloses: 7 hores i mitja.
I voleu saber el perquè m'ha semblat un entrenament del Follet Tortuga? Doncs perquè amb tant de fang les bambes pesaven el doble, el mitjons el doble, 7 hores sota la pluja persistent provocant visió de túnel, fent eslàloms als camins,... No, si encara la pluja té aquest avantatge: que no t'aborreixes!!

Per acabar vull dir que ha estat un plaer caminar amb la Maria, vaja, com sempre! Avui m'ha trucat per veure com estava! Gràcies Maria!
La família Bitxo aquest cop va anr a fer una travessa pel Garraf i per això no van venir.
També donar les gràcies a en Joan Benet, que m'ha fet arribar la història d'aquesta caminada, per si voleu saber com es va fundar, els canvis que hi ha hagut,... CLIQUEU AQUÍ








ACTUALITZACIÓ

divendres, 4 de novembre del 2011

Time-Lapse

Què tal gent! No us ha vingut mai al cap de fer un time-lapse? Tant pels que sí us ho hagueu imaginat com pels qui no saben ni què vol dir aquesta paraula, demà al Fase Beta de Ràdio Taradell 106.7FM, de 11 a 12 del matí, us ho explicaré com fer-ne. I aquí enteniu una mostra d'Enrique Pacheco:


Raw Lightscapes from Enrique Pacheco on Vimeo.
Follow me: http://www.facebook.com/eppacheco - twitter.com/#!/epachecoraw

Iceland is much more than the volcano Eyjafjallajokull. Iceland is the place where the light is made. It has the most amazing light I have ever seen, endless sunsets in summer, crazy northern lights in winter and beautiful colors all the year.

Sorry for the low quality of the H264. The 2K version is much better.
Enjoy it!!

PD. This video will be nothing without the music of Max Richter, please support his work: http://www.myspace.com/maxrichtermusic

Thanks to my Sponsors:
REDLAB.es
Kietacam.com
Trust-MT
Tecknomedia


Recordeu, demà de 11 a 12 a Ràdio Taradell, fins aviat!

dimarts, 1 de novembre del 2011

LLORET DE MAR, 30 d'Octubre del 2011

Hola de nou. Si ahir us comentava la caminada del Club Patí Vic, avui us acabaré de dir com vaig passar la tarda del Diumenge. La veritat és que va ser una tarda divertida, i això que a priori no ho semblava, ja que el meu tiet ens va dir que ells anàven a Lloret de Mar a passejar. Si us haig de ser sincer Lloret no m'agrada, suposo que tinc al cap la massificació de l'estiu. Dic no m'agrada o no m'agradava, perquè ens ho vam passar teta: l'Albert i jo vam anar a jugar a les onades, que Diumenge eren gegants i ja es menjaven la sorra ràpidament.
Vam marxar els meus tiets, l'Albert, en Marc i les iaies Dolors i Conxita, i jo, cap a Lloret. Vam poder aparcar en un pàrquing molt ben situat i ens vam dirigir cap a la platja. Realment xocant la imatge de guiris d'edats adultes ben torrats en un xiringuito (guingueta). I llavors volen que els fills siguin responsables! Aquesta és una de les raons que fan que Lloret no m'agradi.
Per compensar aquesta imatge negativa de Lloret us haig de dir que també hi ha coses interessants, i a sobre, a tocar del mar, com per exemple les lloses del terra amb les mans dels campions dels rallis que hi ha hagut any rere any.


Com que el pas que havíem agafat era de guiris, l'Albert i jo vam decidir d'anar a jugar amb les onades gegants que hi havia.


I per tornar vam decidir passar pels carrers comercials de la vila, amb botigues de souvenirs més o menys interessants. I per acabar, una visita a Sant Roc, el segon Roc del dia. Veus, què millor que esmorzar i berenar amb un Roc!
Us haig de dir que al final Lloret no és tant desastrós com em pensava, que quan no hi ha la massificació de l'estiu t'ho pots passar realment bé.


I per acabar el dia, la iaia Conxita ens va portar 2 tortells que ens els vam menjar a casa. Que bons que van ser!!
I sí, aquí teniu les fotos de les onades!: