1. Diumenge 20 hi ha la Rupit-Taradell i no me la vull perdre. Això vol dir no poder-hi anar ni Dissabte ni Diumenge.
2. Hi feien un meravellós documental de fotografies.
La sessió va començar a les 21, i jo amb el temps just (1. per motius laborals: vaig plegar de la feina bastant tard, i 2. Per fi va arribar la documentació per votar per correu: vaig anar a Correus a votar), vaig sopar i dutxar-me en menys de 10 minuts i vaig poder arribar-hi d'hora, podent veure l'exposició de muntanya i podent escollir lloc. Es pot dir que pràcticament es va omplir el Teatre Cirviànum, per sorpresa meva ja que era un dia laboral. També hi vaig trobar coneguts...
La sessió gairebé va durar 3 hores, que em van passar molt ràpid.
La primera pel·lícula és la que tenia ganes de veure:
que parla sobre com 100 anys
després de l'exploració de la glacera del Baltoro (al Karakorum) per
l'expedició del Duc d'Abruzzi, un equip liderat per Fabiano Ventura segueix la
mateixa ruta per fotografiar-la, tal com ho varen fer Massimo Terzano i
Vittorio Sella el 1909. La comparació de les fotografies servirà per explicar
el canvis produïts a la glacera més gran del món degut a l'escalfament global. També
es pot observar la diferència del material fotogràfic d’aquella època respecte
avui en dia i així com poden fer el transport de tot l'equip. Realment un magnífic documental
que el podreu veure si surt premiat durant les retransmisions non-stop de Dissabte i Diumenge.
Parla d'Stanley Leary juntament amb la seva companya Roberta que han viatjat pel món a la recerca de les grans parets per escalar. Quan la Roberta va morir en un accident de cotxe, el món d'Stanley es va tenyir de negre. Per respectar la voluntat de la seva estimada, travessa Amèrica del Sud fins a Patagònia per complir el seu darrer desig, obrir una nova via i escampar les seves cendres al vent.
I la tercera pel·lícula va ser la més espectacular, i sinó que diguin al contrari. I qui diu que baixar és més fàcil que pujar? Quan la vida et penja literalment d'un fil...
Trou de Fer és el nom que rep un lloc únic i espectacular situat al centre de l'illa de Réunion. Gràcies a l'activitat volcànica i la quantitat de pluja que cau a la zona s'ha excavat, amb els anys, una profunda gorja, considerada l'Everest dels barrancs. El seu recorregut representa un desafiament important per a exploradors i practicants del descens de canyons.
Realment va ser una nit espectacular, i que si us agrada el cinema i la muntanya (segurament ja ho sabeu) no podeu faltar en aquest magnífic festival de Torelló.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada