I si diuen que una imatge val més que mil paraules, aquesta en val més d'un milió!! Per si a algú li interessa 2 minuts abans estava parlant amb aquesta mare que em comentava que el seu fill estrenava les bambes!!! Tierra trágame!!!!
Però anem a començar la crònica, ja que la caminada de l'1 de Maig de Sant Joan de les Abadesses sempre és interessant perquè és un recorregut apte per a tohom, estem de ple a la Primavera, hi ha bona companyia i un bon esmorzar. I així és que el dia del treballador el vam anar a celebrar a St. Joan. Ens vam llevar d'hora motl d'hora al matí i en aquesta ocasió erem la família Tuneu amb el Bitxo, la Victòria i jo. Ja feia 1 any que no m'havia retrobat amb la Victòria i havíem d'acabar un cicle que ja el vam començar l'any passat, però això ho vam reservar pel final.
Enguany, i com a primera diferència respecte de l'edició anterior vam travessar el pont de St. Joan per creuar el riu, i aquí ja va començar una petita discussió de que si la caminada era pel mateix lloc que l'any abans. Jo estava 100% convençut de que anàvem totalment en setit oposat, però com que la resta em va portar la contrària (sí sí, que aquí tenim la foto de l'any passat!! Doncs devia ser de feia 2 o més anys, perquè jo mai hi havia estat) vaig afluixar fins que davant meu hi va aparèixer el Taga. Llavors ja vaig tenir la certesa absoluta que qui s'estava equivocant eren els altres. Destacar la magnífica vista del Taga ben nevat. Feien ganes d'anar-lo a pujar!!
Com que havia plogut el trajecte es va anar animant. Ja sabeu que a mi m'agrada el fang, i a St. Joan va ser dle tiupus hiper-mega-divertit!!! Fins i tot en Bitxo s'ho passava bé.
I tal i com us he avançat a l'inici de la crònica, no podíem parlar d'altra cosa amb la gent que del fang, fins que va passar el que va passar. La primera foto de la crònica és un reflex. El pobre estrenava les bambes i anava dient que no aniria mai més a caminar. El seu pare li deia que per aprendre'n de tant en tant has de caure... Si la que tindria que estar emprenyada és la mare a l'hora de la bugada!! Si la família llegeix la crònica el consell que els hi donaria és que el fang és divertit, i a l'hora de rentar abans esvandir... jeje.
Al cap de poc vam arribar al control de l'esmorzar, i què carai, que per això m'havia llevat tant d'hora al dematí i tenia el cansament de la marxa de Riudoms!!
Apa que la Victòria ja sap en quines caminades s'ha d'apuntar. Així es fa Victòria!! Després d'esmorzar va venir la baixada i els moments amb millor temps del dia. Fins i tot feia calor!! I esclar, una taronja es posa d'allò més bé amb la calor, oi Carme?
Després de la taronja ja quedava ben poc per arribar a la meta. Al final ens van rebre a campanades
Però si una cosa encara faltava per acabar d'arrodonir el dia, era el motiu principal el qual vaig decidir anar a la caminada: fer de monitor personal de sardanes de la Victòria (jejeje), que va aprendre a fer llargs!!
En resum, que la caminada de l'1 de MAig de St. Joan de les Abadesses sempre és interessant i t'ho passes de conya, i més si vas amb bona companyia!!
FOTOS
TRACK
(El track no comença a l'inici perquè no vaig engegar el GPS fins al cap d'una estona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada