SUÏSSA, AGOST 2011


1r DIA: SANTA EUGÈNIA DE BERGA – VIC – GENÈVE – GRINDELWALD
20 d’Agost del 2011
A les 4 del matí es pot dir que va començar el viatge cap a Suïssa just abans de sonar el meu despertador. El meu maldormir per les ganes de fer el viatge van provocar que em despertés amb el despertador d’algú altre. Els membres del viatge vam ser els meus germans Jordi i Marc, en David Martos i jo. A les 5 ja ho teníem tot carregat al cotxe, fins i tot la nevera, que funciona amb l’encenedor del cotxe. El cotxe era un Subaru Forester, el cotxe d’en David i ideal per viatjar a Suïssa. Algunes preguntes al cap: farà fred? El temps ens permetrà fer les excursions? Què hi haurà de nou? Com serà casa nostra per una setmana?... preguntes que tindrien resposta al cap d’unes hores i durant la setmana. Al marxar a la matinada ens va permetre arribar a Genève a la 1 del migdia, i així vam poder dinar al costat del llac Lemán, al centre de Genève. Com que hi havia wifi obert, vaig aprofitar per fer l’entrada del bloc des d’allà.

LLAC LEMAN A GENÈVE

Havent dinat vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a Grindelwald, el nostre lloc de destí. Des de ben lluny ja es veien les muntanyes ben nevades, el Mönch, el Jungfrau,... i sorpresa: havent passat Bern, la capital de Suïssa, “el termòmetre del cotxe marca 34ºC, això és que es deu haver espatllat? NO! Si fa una senyora calor”. Jo vaig dir a en David que després de passar el túnnel de Thun la temperatura es normalitzaria per la zona en què estàvem, o almenys és el què ens va passar fa sis anys quan hi varem anar per primera vegada. Un cop passat el túnnel, la temperatura va baixar en un punt a 32ºC, però va ser com un miratge ja que quan arribàvem a Interlaken el termòmetre ja marcava 35ºC i com més amunt anàvem, seguia pujant. Per fi vam arribar a Grindelwald, això sí, amb una temperatura de 37ºC. Quina calor!! Anem a recollir les claus de la casa i no hi havia aire condicionat a les oficines! Sort que almenys ens van tractar d’allò més bé, fins i tot ens van informar  de que cada Dimecres no es podia anar amb cotxe pel centre (de fet, Grindelwald és tot centre) perquè hi feien actes típics regionals (com aquí castellers o sardanes). En Marc va pensar en una “party” i ja ens va quedar clar que allò no se li assemblava gens. I per fi arribem a la casa. SCHWENDIHUS.

SCHWENDIHUS

Aquest és el nom de la casa que vam habitar durant una setmana, a l’estança número 7, al primer pis, en un estudi que tenia de tot menys forn i rentadora. Això és un premi a l’eficàcia per l’organització d’un estudi: 4 llits grans, la taula amb les cadires, la cuina i els aramris tot al mateix lloc, i un lavabo amb dutxa, l’única porta de l’habitació. Aquí encara n’hem d’aprendre! I abans del sopar una passejada pels voltants de la casa: l’estació de tren de Schwendi (de pas mirem els horaris i preus per pujar al Jungfraujoch), el riu Schwarze Lütschine (i la seva boira), l’ARA (depuradora), les cases de pagès, la panoràmica de Grindelwald, les vistes de l’Eiger,...

WETTERHORN I CARA NORD DE L'EIGER

Cada vegada que travessàvem el riu notàvem el corrent d’aire fred que duia l’aigua freda, com si d’un microclima es tractés. La veritat és que la primera vegada que hi vam venir això no passava i no es notava per res la temperatura de l’aigua des de dalt els ponts. I després cap a sopar, que ens esperava el segon dia, de relax, cap a l’altra vall, Lauterbrunnen.


2n DIA: TRÜMMELBACH-FALLE – LAUTEBRUNNEN – INTERLAKEN
21 d’Agost del 2011
A les 11 del matí decidim anar a esmorzar en una pastisseria que estigui oberta en Diumenge i a sobre ens vulguin servir l’esmorzar i no el dinar. Tot un luxe poder-se llevar sense despertador i sense horaris en tot el dia. Trobem una pastisseria oberta i hi anem de dret. La clavada de preus és bona (hi ha paritat euro-franc suïs) però la pasta de poma, o millor dit la poma amb pasta de full, encara ho és més, i si li sumes un caco (llet amb cola-cao, cacaolat) et surt la fórmula perfecta per llevar-se de bon humor i no perdre’l en tot el dia. Val a dir que a Suïssa els pastissos no estan retallats per la crisi, m’explico: aquí quan vas a buscar un pastís de fruita hi ha molt pastís i molt poca fruita; allà hi ha el mateix pastís però amb fruita. Després d’esmorzar vam fer de guiris per Grindelwald i vam anar a buscar un plànol per les excursions dels següents dies (a Vic no n’hi havia), i vés per on que el plànol el vam trobar en una botiga de roba de senderisme d’una marca molt coneguda que no diré el nom, ja que la dona ens va engegar quan li vaig demanar per “xainic pleit”. Això raro vol dir Schynige Platte (“xinigue plattte”). En fi, que ens va enviar a la oficina de turisme que els diumenges tancava a les 12 (ja éren més de les 12) i no obria ja fins Dilluns al matí. De fet, això ens va permetre veure durant una estona un partit d’hoquei sobre patins.

HOQUEI SOBRE PATINS AL GRINDELWALD SPORTSZENTRUM

Acte seguit vam decidir agafar el cotxe i vam dirigir-nos cap a Trümmelbach-falle, i per això s’havia de passar per Lauterbrunnen i per davant de la cascada Staubach-fälle, tot un espectacle. A ¾ de 2 vam arribar al pàrquing de Trümmelbach. Encara amb la panxa mig plena decidim dinar abans de l’entrada. La temperatura va pujant de mica en mica i a aquesta hora ja estem a 34ºC.

VICTORINOX D'EN JORDI

A 2/4 de 3 entrem al recinte i ens dirigim cap a l’ascensor per pujar ràpidament. Un cop a mig camí, comença el pas per endinsar-se a la muntanya i gaudïr dels salts d’aigua del riu. De 34ºC es va passar a 12ºC només entrar a les gorgues. Sorprenent la quantitat d’aigua que arribava a baixar. Els nivells del riu estaven al màxim, i gairebé a tots els passadissos que hi havia et mullaves. El soroll de l’aigua enmig de la gorga espectacular! Lo bo que té aquest enclavament és que miris per on miris és espectacular, ja sigui dins les gorgues o fora quan vas canviant de nivell, ja que veus tota la vall de Lauterbrunnen. Al final del recorregut t’hi trobes una botiga de souvenirs, però dels útils, ja que hi vam comprar una guia/plànol de senderisme amb explicacions bàsiques dels senders, propostes de rutes, telèfons d’interès,... i a sobre especial exteriors, que es pot mullar i tot!!

JO A TRÜMMELBACH

Després vam decidir anar a Interlaken, a veure el Jungfrau des del parc central. La calor semblava que cada vegada anava a més, i per refugiar-nos vam decidir anar de botigues a veure la potència de l’aire condicionat. Amb el xip posat encara de Vic descobrim que només tenen aire condicionat les millors botigues: les dels rellotges de 60.000 euros, perquè en aquestes botigues també pots pagar en euros. I ja ens veus els 4 a les rellotgeries més importants d’Interlaken. Lo bo del cas és que et deixen entrar sense trucar, i llavors hi ha la botiga al soterrani, revestida fusta i plena de luxes. Aquí no s’esperaven ni un segon per ajudar-te. Ja us podeu imaginar què els hi havíem de dir: No thanks.

RELLOTJERIA A INTERLAKEN

Tot passejant vam veure com muntaven una mena d’embalat en un racó del parc, eren els militars que hi celebraven un acte festiu. També val la pena visitar el Casino Kursaal i les 2 esglésies. Després d’Interlaken tocava tornar a casa per anar a dormir dora, que el dia següent ens esperava una excursió molt divertida sobre la neu: la Jungfraujoch.


3r DIA: GRUND – KLEINE SCHEIDEGG – JUNGFRAUJOCH – MÖNCHSJOCHHÜTTE – ISELTWALD
22 d’Agost del 2011
Son les 6 del matí i sona el despertador. Aquella era l’hora exacta que vam decidir llevar-nos per agafar el Good Morning Ticket en direcció a l’estació de tren més alta d’Europa: la Jungfraujoch, Top of Europe. El tren sortia de Grund a les 7 hores i 25 minuts i havíem de comprar els bitllets, esmorzar,...

ESTACIÓ DE GRINDELWALD GRUND
EN MARC, EN JORDI I EN DAVID

Es dóna la casualitat que enguany és el centenari d’aquests trens i estacions i vies... i han aprofitat per fer una sèrie de rellotges especial per aquest esdeveniment. Si teniu ganes de comprar-los valen 985 Fr. Els trens seran d’època? Doncs el primer tren, fins a Kleine Scheidegg va ser molt modern. Va sortir  puntualíssim. Ple de turistes. Kleine Scheidegg és una estació d’esquí, i per pujar al Jungfraujoch s’ha de fer canvi de tren. Van ser uns moment de présses, corredisses, però no van servir per res perquè un cop érem al tren, ultra modern amb pantalles planes a tot arreu,

TREN MODERN

hi havia over-booking i ens van fer dirigir cap a un tren més modest i només reservat per personal de serveis i turistes japonesos. No sé quants anys devia tenir aquell tren, però 60 segur ja que per fer el sostre encara estava enganxat cargol per cargol. Si és que és la conya, fins i tot ens recreen a l’època!!

TREN ANTIC

De mica en mica el tren s’anava enfilant fins que va arribar el túnnel. Sí, per arribar a dalt et porten per dins de la muntanya, i hi ha 2 estacions abans d’arribar a dalt de tot. La primera estació és una panoràmica de Grindelwald (per resumir) i la segona ja s’hi pot trobar neu. Faltaven poc per les 9 del matí que arribem a la Jungfraujoch,

HALL JUNGFARUJOCH

i gràcies als rètols que ensenyen una ruta aconsellada decidim arribar-nos cap al primer lloc, un mirador espectacular del Jungfraujoch, el Jungfrau, el Mönch i sobretot de la immensa glacera, la Aletschgletscher. S’agraeix arribar-hi abans que ningú, ja que pots fer fotos sense gent.

JUNGFRAU
NOSALTRES DAVANT EL JUNGFRAU
JO, EN MARC, EN DAVID I EN JORDI

En aquest punt es van acostar 2 japoneses amb la càmera a la mà (sorprenent?) que volíen una foto AMB nosaltres, i no una foto d’elles dues. Cap problema, però a l’hora de fer-nos la foto amb la nostra càmera van fer els 100 metres llisos i vés a saber a ón van marxar!! A veure si algun dia trobem les fotos per internet. Després d’aquest mirador vam baixar cap al Palau de Gel, molt divertit i relliscós.

PALAU DE GEL

Després ens vam dirigir cap a l’Sphinx, l’observatori meteorològic i científic de la Jungfraujoch, que a la planta baixa és un mirador Super Espectacular pels turistes. Aquí s’hi arriba superant un desnivell d’uns 120 metres en 25 o 30 segons gràcies a un ascenssor de pujada i un de baixada. Uns ascenssors de vidre en la qual veus a temps real a la velocitat a què estàs anant. Més que la velocitat és més sorprenent l’acceleració i la des-acceleració que arriba a haver-hi. Si mai hi aneu hi heu de pujar (i baixar).

ASCENSOR SPHINX

Un cop a baix vam començar la caminada que teníem tantes ganes de fer: arribar al Mönchsjochhütte, o el que és el mateix, el refugi que està als peus del Mönch. L’indicador assenyala 45 minuts. I són certs.

INDICADOR MÖNCHJOCHHÜTTE

A més de 3500 metres d’altitud ja es comença a notar la falta d’aire si no hi estàs acostumat. Pel camí t’hi vas trobant altres activitats que pots anar fent, com anar en avioneta, baixar en pneumàtics, esquiar,... tot a costa de pagar. Pels més aventurers, i cal anar ja molt preparat, una ascenssió al Mönch no està gens malament. Bé, amb falta d’aire aconseguim arribar el refugi i podem admirar una magnífica cresta i podem repostar una estona.

CRESTA
MÖNCHJOCHHÜTTE

Com que vam agafar el Good Morning Ticket, a les 12 del migdia teníem el tiquet de tornada. Sort que venia tot baixada. I com que encara ens va sobrar temps, vam fer un caco al restaurant de l’estació.

UN CACO AL JUNGFRAUJOCH

El retorn va ser més plàcid que a l’anada, ja que no hi havia over-booking i vam poder descansar de l’excursió, sobretot en Jordi.

EN JORDI DORMINT

A l’alçada de Kleine Scheidegg jo ja tenia ganes de baixar a peu fins a Grindelwald, però em van convèncer que pagar un bitllet tant car valia la pena esgotar-lo fins al final (quina excusa!).

KLEINE SCHEIDEGG
Per agafar forces vam anar a dinar 1 pizza al restaurant italià Da Salvi, a Grindelwald. Pizzes a 24 Fr. En una primera part del dinar tot perfecte: la pizza boníssima, l’aigua (de l’aixeta) boníssima, el plat d’en Jordi boníssim, la cambrera boníssima,... fina al moment de les postres. “Voleu postres? No, gràcies. I cafè? No, tampoc, gràcies”. Imperdible la cara de la camerera boníssima: si les mirades matéssin ens hauria matat 1000 vegades en aquell instant. Bé, com que no postres i no cafè, ens porta el compte i ens ho va cobrar igualment com a aigua. 1 litre d’aigua (de l’aixeta) 24 Fr. Ho multipliqueu per 2 i ja teniu les postres cobrades!! És que són llestos!! D’aquí en vam aprendre que menjar a fora s’hauria acabat, que per això a la casa teníem una cuina que ens esperava. Per païr el dinar vam anar de guiris a Iseltwald. Un poble encantador enganxat al llac Brienzersee. Cal destacar d’aquest poble que els carrers passen pel mig de les cases, i entre aquests hi ha magnífics horts.

CARBASSES ALS CARRERS D'ISELTWALD

Un cop visitat el poble vam decidir tornar donant la volta al llac i passant per Brienz. A l’altra banda del llac hi ha una carretera estreta i molt enganxada a les cases. Fins i tot hi ha el cartell de perill a les teulades, sobretot als vehicles alts. I un cop a casa a sopar i dormir, que el quart dia el teníem reservat per una excursió que pintava d’allò més bé.


4t DIA: GRINDELWALD – FIRST – BACHALPPSEE – FAULHORN         MÄNNDLENEN-HÜTTE – OBERBERGHORN – DAUBE – SCHYNIGE PLATTE
23 d’Agost del 2011
Quines ganes hi havien per fer l’excursió del quart dia! Marxaríem al matí de Grindelwald i tornaríem en tren a la tarda perquè feiem un recorregut només d’anada amb destí a Schynige Platte. Segons la guia unes 6 hores sense parar. Havia de fer bon temps, perquè sinó tot en orris. Vam marxar de Grindelwald a 2/4 de 9, l’horari que obrien les cistelles per arribar a First. 6 persones en una cistella, nosaltres 4 i dues persones desconegudes més. Les cistelles del First son especials per esquiadors ja que pots deixar els esquís en un recipient a fora la cabina i així no molestes a ningú. També son especials perquè no segueixen un recorregut del tot recte, hi ha diferents estacions, en les quals pots baixar en la que vulguis i hi ha activitats diverses per fer, com per exemple baixar a Grindelwald en bicicletes sense pedals. L’últim tram, que arriba fins a First (2160 metres) és el que fa més desnivell i és el més curt. Quant vas arribant a dalt es veu l’espectacular tirolina del FirstFlieger.

FIRSTFLIEGER

Un cop a dalt hi ha un balcó amb vistes impressionants a Grindelwald i tota la regió, amb unes hamaques que es posen d’allò més bé.

EN MARC EN UNA HAMACA AL FIRST
EN JORDI EN UNA CADIRA DE PELL AL FIRST

Però nosaltres teníem intenció de caminar i no entretindre’ns gaire, que la ruta era llarga i havíem de tornar en tren. Impressionant la quantitat de rutes que es poden fer des de First. Nosaltres vam escollir la ruta més llarga de les possibles.

RÈTOLS DE LES EXCURSIONS DES DE FIRST
EN JORDI I EN MARC SORTINT DE FIRST

Comencem a caminar i tot ens sembla al·lucinant: les vistes, els prats i el Faulhorn (el lloc on hem escollit per esmorzar). Segons la guia el guiris ens acompanyaran fins a Bachalppsee, alguns arribaran al Faulhorn i a partir d’aquí via lliure que ja no segueix gairebé ningú. Vam arribar a Bachalppsee i ja feia una calor de mil dimonis. Per qui encara no ho sàpiga Bachalppsee és el lloc de les típiques fotos de la muntanya a Suïssa, amb el llac i la muntanya triangular al fons, i la muntanya reflectint-se a l’aigua del llac. Realment n’hi ha dos de llacs, i sí, és tal i com mostren les fotos. Aquest cop no hi ha Photoshop. Realment doncs lo interessant era descobrir els llocs on no s’ensenyen.

NOSALTRES A BACHALPPSEE
LLAC DE BACHALPPSEE
EN MARC A BACHALPPSEE

Llavors quedava l’última pujada fins al cim del Faulhorn, que ens hi esperava un restaurant i lloc per dormir, menjar, seure, mirar... i cap amunt és dit. Amb la calor com apretava la pujada es feia notar, sort que a cada poc hi trobàvem refugis, almenys per refrescar-nos una mica. Sabíem que seria l’última pujada, que llavors vindria tot baixada. Hi ha un punt, just abans d’arribar al cim que pots escollir si pujar o començar a baixar cap a Schynige Platte. Nosaltres vam decidir pujar (i qui sinó) i quedar-nos a esmorzar a dalt. El rètol deia 15 minuts. Nosaltres vam trigar-ne uns 7, això eren les ganes d’arribar! Vam esmorzar a l’ombra d’un cobert de llenya, al costat de l’hotel (2680 metres) i amb la bandera suïssa al costat. Mentre esmorzàvem va passar per allà el noi que havíem compartit cabina a First, i quan va veure el menjar que duiem es va tranquilitzar perquè ell no duia res, ni per veure! Pobre, es pensava que anava en un lloc fàcil? Ben content va quedar del plàtan, les patates, l’aigua i les orellanes! Jo, mentre estava menjant el plàtan vaig ensenyar com tirar fotos d’un llac partit pels pals de caminar.

COMPARTINT  L'ESMORZAR
ACONSELLANT I ESCOLTANT
ELS MEUS PALS TRENCANT EL LLAC

De moment la guia tenia raó i fins als llacs molta gent, al Faulhorn 4 gats i quedava per veure fins a Schynige Platte. Després de contemplar les magnífiques vistes dels Alps i dels llacs vam començar la baixada. Hi ha en un punt un rètol que indica un altre camí per pujar, pel dret, esclar, pel lloc on havíem esmorzat. Després de passar per una zona de vaques el camí va girant molt poc cap a la dreta, i si havíem vist el Faulhorn des del Sud (una muntanya normal), vista des del Nord era realment espectacular, com una mena de muntanya buida, i nosaltres havíem esmorzat a la punta més alta!! Si les peles de plàtan encara devien estar volant per allà! Quina alçària! Realment magnífic. A partir d’aquí el paisatge es torna més desèrtic, molt pedregós. De moment va tot com la guia ens diu: gairebé sols. Ningú ens segueix i ningú ens vé de cara. No és fins que ens acostem a Männdlenen-Hütte que no trobem ningú, i els que ens trobem tots vénen de cara. Un cop arribats a aquest refugi demanem per anar al lavabo, i la resposta va ser: “only for restaurant” (només pel restaurant). Òstres, si és un refugi de munatnya! I venim des de First! No hi ha excuses i el lavabo va ser una estona més endavant al camí.

MÄNNDLENEN-HÜTTE

A Männdlenen-Hütte el camí es desvia cap a l’est i és aquí des d’on es pot contemplar perfectament bé la cara Nord del Faulhorn i encara és més impressionant.

FAULHORN, LA PUNTA DE LA DRETA

Aquí el camí passa per una zona totalment rocosa. El paisatge és completament diferent. Sembla un altre indret. Al cap de poc el camí fa un gir de 180 graus i ens torna a encaminar cap a l’oest, i fins i tot ja es pot veure Schynige Platte a la llunyania, però no us penseu que el camí vagi recte, encara havíem de passar tres muntanyes, sort que de baixada, que amb la calor que feia ja s’estava acabant l’aigua. Poc després el camí girava cap al Nord per travessar la primera muntanya. Llavors toca travessar la segona al mig d’una tartera. Cap problema. Es nota que estem arribant a Schinyge Platte, queda més o menys 1 hora per arribar i aquí ja comencem a trobar bastanta gent. Hi ha un punt que el camí t’hi porta de dret o passa pel Panoramaweg. La giua ni en parla, del Panoramaweg i nosaltres decidim descobrir-ho. Si realment haguéssim sapigut a on ens posàvem ens ho hauríem rumiat un parell de vegades, però com que no en teníem ni idea vam decidir passar-hi. El recorregut s’allargava 2 hores més a la 1 que ja hi havia, i hi havia desnivells bastant pronunciats, però unes vistes espectaculars!!! L’objectiu era arribar, com a mínim, fins a l’Oberberghorn, un mirador qualificat com a descomunal, i clar, et pica la curiositat i hi has d’anar. A l’enllaç en què et separes de camí per anar al mirador ens vam aturar una estona per beure i per veure de tot. El camí per arribar-hi fenomenal (no apte pels que pateixen vertígen). Sí, jo pateixo vertígen i hi vaig arribar. Quan arribes a dalt descobreixes un dels motius que fan que vulguis anar a caminar per arribar en aquests llocs!!

INTERLAKEN VISTA DES DEL CIM OBERBERGHORN

Allà hi vam dinar i vam començar la ruta de baixada cap a Schynige Platte. I com sempre hi ha 2 camins: el directe o el Panoramaweg. Vam escollir, com ja us deveu haver imaginat, el Panoramaweg, i vam arribar al refugi/mirador de Daube, on encara et deixava tornar a escollir per on passar. Al final vam fer tot el Panoramaweg, un sender espectacular que tot són vistes espectaculars, passant per dalt la cresta de la muntanya i amb uns desnivells notables, i més si venies des de First.

FOTOS DEL TRAM FINAL DEL PANORAMAWEG



Nosaltres vam trigar unes 6 hores i 30 minuts a fer tot el recorregut, parant-nos a esmorzar, dinar i a contemplar el paisatge

En Jordi, un cop arriabts a Schynige Platte va voler baixar per un tobogan de nens petits, suposo que per celebrar que per fi havíem arribat.

EN JORDI AL TOBOGAN DE SCHYNIGE PLATTE

Llavors quedava la segona part de l’excursió: com arribar a Grindelwald? Com aniríem d’horaris? Suposo que ens devien veure tant acalorats que ens van fer pujar corrents al tren que ja estava marxant cap a Wilderswil, un tren amb vagons d’època, més antics que els del Jungfraujoch i tot, i el personal del tren havia de baixar a cada canvi d’agulles a moure-les manualment, tota una aventura. Abans de pujar-hi havia demanat que el viatge s’allargués (unes 2 hores) per poder descansar una estona.

TREN DE SCHYNIGE PLATTE

Al final no vaig dormir-hi, ja que el vagó els seients eren de fusta i relliscaves si t’hi adormies (el tren supera un fort desnivell amb poca distància recorreguda). Val a dir que per qui no pugui o no vulgui caminar les vistes del tren son espectaculars, però com que nosaltres les havíem vist magnificades no ens van semblar tant. El trajecte no va durar 2 hores però Deu ni do. Un cop a Wilderswil vam comprar els tiquets en direcció Grindelwald. Aquest últim recorregut ens va ensenyar de com en un sol tren hi havia 3 destinacions en llocs diferents i a la mateixa hora. T’assignen un sector de l’andana de l’estació i tu has de confiar que la part de comboi que para davant teu és el de la teva destinació, ja que sinó pots anar a parar just a l’altra banda de la teva destinació. Cada comboi té un rètol amb la seva destinació final. Un cop has pujat ja no hi ha volta enrere, arribes en una estació de bifurcació i allà el tren es parteix amb les destinacions que tenia penjades als combois. I sí, resulta que el tren pot anar sense retards i arriba a diferents destins a la mateixa hora. Tot un exemple a seguir!!

EN DAVID AL TREN DE WILDERSWIL A GRINDELWALD

I un cop a Grindelwald, quan ja estava fent el sopar ens va sorprendre una tempesta curta però intensa amb pedra inclosa. Si és que vam tenir de tot!!


5è DIA: LUZERN – ZURICH
24 d’Agost del 2011
El cinquè dia el teníem reservat per descansar de l’excursió que tant ens havia agradat, i vam decidir anar a Luzern, una ciutat amb un pont de fusta per travessar el riu i engalanat amb flors. És el típic pont de les fotos de Suïssa. Això volia dir que seria un altre dia de guiris... La previsió meteorològica no era gens favorable i a mig matí ja podíem esperar pluges generalitzades. Primera sorpresa a l’aparcar el cotxe: als pàrquings públics hi havia places reservades per al sexe femení, premonició del què ens hi vam trobar.

PLAÇA DE PÀRQUING DE LUZERN RESERVADA PER DONES

Un cop a fora vam poder comprobar que hi vam arribar a l’hora en que ells dinen ja que a tot el voltant del llac hi havia gent dinant am els tàpers, entrepants, amanides,... Jo no tenia gana perquè feia unes 2 hores que havíem esmorzat. Vam decidir fer de guiris al voltant del llac, a la catedral, en un centre comercial, al centre històric, una mica a tot arreu. A destacar la quantitat i la qualitat de les noies de Luzern. Si les ciutats fessin concursos de bellesa femenina, Luzern guanyaria per golejada.

NOIES COOP AL PONT

I abans d’anar a dinar no ens podíem perdre el pont de fusta, el Kapellbrücke.

KAPELLBRÜCKE

Després vam anar a dinar a l’ombra del voladís del Museu d’Art de Luzern (KKL Luzern). Allà hi havia un petit estany amb ànecs que estàven contents del nostre dinar, bé, contents tots menys un, l’aneguet lleig, que es veu que a Suïssa també n’hi ha. Al final vam provocar una baralla d’ànecs!!

FOTOS AMB L’ANEGUET LLEIG

Havent dinat vam decidir, i que no teníem previst, visitar Zürich, la capital financera de Suïssa. Des de dind del cotxe podíem veure a través dels termòmetres de les farmàcies la temperatura de 38ºC. No ens ho podíem creure! El cel s’anava ennuvolant, i començaven a caure 4 gotes. A més, la xafogor era asfixiant. Com que amenaçava pluja vam decidir visitar uns grans magatzems amb varis pisos d’alçada i ascensors de vidre. A més, estava equipat amb aire condicionat!! Allà ens hi vam trobar una altra sorpresa: hi havia casets (K7), cintes i walkmans nous per estrenar!! La gent encara consumeix K7!!! I CD’s Walkman!!!! Per una banda tant avanaçats i per l’altra... Amb una xafogor escarosa vam decidir visitar Zürich i el meu cap se’n va recordar del perquè l’altra vegada no vam baixar del cotxe. Aquesta ciutat és caòtica pels visitants, però un ordre dins els residents. La vaig titular l’ordre dins del caos. Només dir-vos que seguint una teulada en forma de punxa vam travessar 4 vegades el riu per ponts diferents. També vam travessar una cruïlla tant caòtica que fins i tot hi havia un gràrdia urbà al mig que ni se’l veia. Allà hi havia vianants, bicis, motos, cotxes, autobusos, tròleis, tramvies... en menys de 500 metres quadrats!!! Espectacular l’estació central i la seva pantalla en 3D real (realment no l’hi vam veure la utilitat). Els policies amb BMW X3, cotxes d’escàndol!!!

CRUÏLLA A ZÜRICH
POLICIA AMB X3

Al final vam aconseguir arribar al centre històric i vam poder contemplar les seves edificacions. Vam visitar la que semblava la primera botiga que van tenir la xocolata Suchard de tota la història. Un moment dolç dins del caos, i per fi va arribar una font!!! La millor forma per refrescar-se és una font, i també fer el tonto, almenys et feia oblidar una estona la calor que estava passant.

FONT A ZÜRICH
FAN DE GATS?
ZÜRICH

I com  no podia ser d’altra manera, no podíem marxar de Suïssa sense veure un rellotger arreglant un rellotge. Altre cop, si les mirades matéssin...

RELLOTGER A ZÜRICH

Acte seguit vam decidir tornar a casa que pel següent dia teníem previst anar d’excursió altra vegada. Un cop al cotxe es va posar a ploure i els dubtes sobre el temps previst pel dia següent hi eren ben presents. Bé, almenys ens havia respectat fins al cinquè dia!!!


6è DIA: TRIFT – SPIEZ
25 d’Agost del 2011
Si a la tarda anterior ens havia plogut, el matí del sisè dia ja no quedava cap núvol per enlloc. Doncs així volia dir que podíem anar a fer l’excursió per la vall del Trift i poder travessar el pont penjat que hi ha. Com que no teníem cap informació respecte l’excursió i només portàvem unes fotos del pont, ens vam haver d’espavilar com trobar el mitjà de transport per arribar a l’inici de la ruta. Sabíem que s’havia d’anar en direcció Gadmen, a la vall de Susten, i que quedava molt aprop de Grindelwald. Primer vam agafar el cotxe i cap a Gadmen hi falta gent. Al mig d’un revolt paella ens hi va aparèixer el Triftbahn, el telefèric que et porta cap al pont de Trift.

TRIFTBAHN

Un cop trobat l’enclavament ens vam dirigir cap a la guixeta. Els horaris de funcionament d’aquest telefèric són molt bàsics i alhora sorprenents: al ser un telefèric de només 8 places, et dónen 2 tiquets, un d’anada i l’altra de tornada, amb l’horari previst de baixada. La senyora que ens va atendre ens va dir que l’excursió era d’1 hora i 30 minuts d’anada. Això volia dir que en teníem per mínim 3 hores. Vam marxar cap a les 10 hores i 50 minuts. El bitllet de tornada era per unes 4 hores més tard, cap a ¼ de 4 de la tarda. Quan vas amb un horari de retorn hi ha la pressió perquè no se t’escapi el telefèric de baixada, però això ja ho solucionaríem si ens trobéssim algun maldecap. Tal i com us he dit, el telefèric té capacitat per a 8 persones, i nosaltres 4 vam pujar amb una família suïssa que anàvem amb un nen petit. Quina emoció, com seria el recorregut? Va ser espectacular amb moviment de cabina provocat pel vent. La iaia del nen no sabem què li devia passar pel cap quan va començar a parlar-li i li anava fent preguntes de l’estil “has vist que és alt?”, “notes com es mou?”,... semblava que qui s’estava acollonint fos ella.

CABINA DEL TRIFTBAHN

El telefèric et porta fins al refugi que hi ha al costat de l’Underi Trift, un pont amb senyalització de riuades puntuals perquè no se t’endugui l’aigua avall.

FOTOS DE LA SENYALITZACIÓ DE RIUADES A UNDERI TRIFT

Teníem tantes ganes de fer l’excursió i no perdre el viatge de tornada que fins i tot vam agafar una pista equivocada que vam marxar uns 500 metres cap avall. Després d’aquest petit descuit, vam posar la directa i cap amunt al pont. Vam començar a adelantar a tothom fins que vam arribar a Bosslis Stein (1625 metres), un punt que el camí se separava cap al pont de dret o passant per Windegghütte. Vam decidir anar de dret perquè no estàvem preparats per desviar-nos del camí i no sabíem quan de temps s’hi hauria d’afegir passant per Windegghütte. Aquest és un tema pendent per quan hi torni.

BOSSLIS STEIN

Al cap de poca estona el camí va girar cap a la dreta i es va poder veure de lluny el pont del Trfit. No es veia l’aigua al fons, però només veure el pont ja val la pena arribar-hi. Devia ser per l’emoció, per les ganes d’arribar o vés a saber què, que en David duia un ritme molt ràpid, i quan vam decidir afluixar una mica, vaig ser jo qui va començar a apretar, fins a provocar que en Marc s’indignés del ritme que duiem. Al final vam arribar tots junt al pont amb menys d’1 hora tot i havent-nos perdut!! Ens vam parar per admirar la bellesa del lloc. No tinc paraules per descriure-ho. A més hi havia banda sonora fantasmagòrica que feien de l’indret un pel més salvatge: el VENT. Quin vent, em sembla que hi havia ratxes de 90 a 100 km/h, que al passar entre els cables del pont el feien moure i en sortia una sonoritat excepcional. Llavors van venir les preguntes cap a mi: “ja podràs passar amb el vèrtig que tens?”, “no t’entenc, pretens passar pel pont i no pots ni sortir a la terrassa de casa teva?” “Doncs m’hi haig d’enfrontar, sinó no sabré mai si podia fer-ho!!”, “a casa també surto per regar les plantes!”.

TRIFTBRÜCKE

El principi del pont ja et vas imaginant com serà l’alçada fins al riu, però com que a sota hi ha roca encara no ho pots veure. Quant vaig ser al mig vaig decidir donar-hi una volta de 360º per veure tot l’espectacle. A una banda la glacera i el llac. Als teus peus el riu a 117 metres d’alçada sota teu, i a l’altra banda el riu que va baixant. Burro de mi si m’hagués quedat sense passar-hi!! I llavors va venir l’altra meitat de pont, que sorprenentment agafa pendent forta fins al final. Hi van haver 2 segons que em veia a terra, marejat, però sort que em va passar, no volia pas quedar-me allà i que em vinguéssin a rescatar. Això del vèrtig  va com va. Només t’has d’imaginar que pel simple fet de travessar el pont ja és tota una aventura que hi has de sumar el vent a 100 km/h, lllavors encara es converteix en més emocionant. Un cop a l’altra banda vam descansar una estona i ens van fer fotos amb la senyera, fins i tot jo ja passava pel pont sense mans.

TOTS A L'ALTRA BANDA DEL PONT
JO SENSE AGAFAR EL PONT AMB LES MANS

El retorn pel pont el vaig trobar més fàcil, sobretot perquè venia de baixada i perquè ens vam distreure una estona fent fotos tontes, com aquestes:


I sobretot aquesta:


Un cop ja passat el pont, vam decidir relaxar-nos, ja que teníem temps de sobres i vam esmorzar unes galetes del Príncpe que en aquella situació encara eren més bones.

JO ENSENYANT LES GALETES

Després de passar vèrtig estàs una estona desorientat, i aquí vaig dir la frase del dia. Us ho explico: Al passar el pont vam trobar-nos a 2 noies

LES 2 NOIES I JO A TRIFTBRÜCKE

I com que anàvem amb temps de sobres vam fer la conya que qui baixaria amb elles, que qui s’atreviria a dir-los a quina hora tenien el tiquet de baixada. Imagineu-vos: “A quina hora teniu el tiquet de baixada?” o el que és el mateix

“What’s the time Do You have the ticket of... BAIXADA?”

Encara estic rient d’aquesta frase tant imbècil que em va sortir en aquells moments. En fi, que vam decidir que quan ens les tornéssim a trobar ja ens inventaríem alguna cosa. La baixada va ser encara més ràpida que la pujada, i sí, les vam adelantar

AVANÇANT A LES 2 NOIES

Abans d’arribar al telefèric en Marc i en Jordi van provar de sentir-se Heidi per una estona baixant corrent pel prat d’herba. Imperdible! Abans de les 2 del migdia ja estàvem dinant esperant el viatge de baixada. Tanta estona es mereixia un dinar especial, amb postres de gelat.

EN MARC, EN DAVID I JO MENJANT UN GELAT. EN JORDI PRENENT EL SOL

A 2/4 de 3 de la tarda van explicar alguna cosa per megafonia, en alemnay. Que estrany si només hi érem nosaltres. Al cap de 5 minuts va venir l’encarregat del telefèric i ens va dir que podíem baixar a i 35, és a dir, que no calia esperar-se i que tenia places per nosaltres a les 14:35, però que havíem de recollir i pujar fins a dalt on sortia el telefèric en menys de 5 minuts. I tal dit tal fet. Al viatge de tornada vam conèixer una parella de suïssos que vivíen a Zürich. Els hi vam comentar la visita del dia anterior i llavors ens van dir que no és gaire freqüent veure turistes catalans per Trift. Suposo que tenien raó, ja que nosaltres havíem trobat molt poca informació d’aquesta excursió. Es veu que és una ruta pel suïssos, què hi farem. Nosaltres ja la teníem al sac. Ens vam despedir d’ells i suposo que algun dia visitaran aquest bloc perquè els hi vaig donar l’adreça per descarreagr-se les fotos.

LA CABINA DEL TRIFTBAHN AMB LA PARELLA DE ZÜRICH

Un cop a baix i com que anàvem molt d’hora vam decidir passar per Gadmen i Spiez. A la cerretera ens vam trobar un autobus d’època que feia alentir el trànsit. A Spiez vam visitar el port i el castell, visites molt rrecomanables. Al port els suïssos s’hi banyaven. Quina enveja, i jo amb el banyador a casa. Amb la calor que feia almenys un dia aniria al llac i m’hi capbussaria. La impressió que em va causar Spiez ésla d’un poble pijo. Tot molt ben cuidat i les cases amb uns acabats d’alt estànding.

AVANÇANT L'AUTOBUS D'ÈPOCA
SCHLOSS SPIEZ

I per acabar el dia en Marc i jo vam anar a veure el cabal del riu i l’ARA, a Schwendi. El setè dia ens esperava BERN, la capital.


7è DIA: BERN – THUNERSEE
26 d’Agost del 2011
El setè dia començava com tots els altres, amb sol estival i temperatures massa altes per la zona. Teníem decidit anar a visitar la capital de Suïssa, Bern. Tota una odissea per deixar el cotxe al centre! I vam començar el recorregut pels amplis carrers amb els magnífics edificis fortificats amb els refugis a peu de carrer, començant pel Postgasse. Sota les voltes d’aquests carrers ens hi vam trobar una parella de Manresa que ens l’havíem trobat pujant al Mönchjochhütte. Ens van explicar que no hi van poder arribar perquè anàven amb la seva filla (no recordo si tenia 3 o 4 anys) i es va cansar.

UNS MANRESANS A BERN

No només s’hi troben catalans sota aquestes voltes, sinó que hi ha botigues de tot tipus, algunes d’articles de segona ma. Una de les més divertides la Finestra Sardegna, amb una maniquí ben estarrassada a l’aparador i vestida amb espardenyes de 7 vetes. També sorprenent però més luxosa la Intra Form.

EN JORDI A L'APARADOR DE FINESTRA SARDEGNA
EN JORDI A INTRA FORM OBSERVANT EL SOFÀ

Al cap de poc vam arribar a la zona en obres de la ciutat antiga i que ja fa sis anys també estava igual, a Kornhausplatz. Aquí les botigues ja tenien un caràcter més luxós. És tot un luxe passejar pel centre de la ciutat i que hi passin pocs cotxes. Bern és una ciutat que m’agrada (almenys els llocs on vaig visitar). Al final de Spitalgasse sembla que la ciutat es torni tal i com és una ciutat: cotxes, tranvies, bicis, corredisses,... la pobra Christoffeturm queda rodejada de cables al costat de l’estació central a Bahnhofplatz.

CHRISTOFFETURM

Després vam decidir agafar Kramgasse de baixada i poder veure una altra icona de les guies turístiques de Suïssa: el rellotge de Bern, o millor dit, la torre del rellotge de Berna, que també s’anomena la torre Zitglogge,



que a cada hora toca les campanes un campaner de fusta. També hi han els símbols del zodíac. Seguint pel mateix carrer hi ha una altra icona que no es pot deixar passar: Einstein-Haus, la casa d’Albert Einstein, convertida avui en dia en un Museu. Era al migdia però encara no tenia gana, per això vam decidir que havíem de fer exercici físic per agafar-ne, i què millor que entrar en un parc infantil i fer esport. Mira que hi havia atraccions al parc del costat de la catedral: guerra de coixins, bitlles, mini-golf, tricicles i bicis rares, pinball, curling,... però entre totes destacava una atracció de tant simple com divertida i alhora exercitant tots els músculs del cos, incloent-hi les orelles, el nas,... tot el cos preparat en una atracció fatal, que qui hi pujava (tota la família: pares, mares, fills, avis,...) repetia. L’atracció brutal era la següent: imagineu-vos un circuit de curses, 4 participants, unes corretges, uns pedals i una dinamo. Costa d’imaginar eh!! Ara imagineu-vos que com més ràpid pedales més alt i ràpid sona la música i a sobre guanyes. I a sobre es podien ajustar els seients!! Encara no ho tens al cap? Va, que t’en morts de ganes per veure què era:

EN DAVID I EN JORDI DURANT LA CURSA
EN MARC DURANT LA CURSA
UNA FAMÍLIA EN PLENA CURSA

I el més important de tot: no calia electricitat!!!! A veure quin dia algú en fabrica un per Vic i l’instal·la a la Plaça de l’Ambulatòri per quan els nens surten del cole hi puguin jugar! Després de jugar la gana ja estava feta i vam dinar en un banc al costat de l’atracció. Fins i tot no s’en van estar de pujar-hi tota una família de Banyoles! Amb les forces recuperades vam decidir cotinuar de fer els guiris per Bern. Vam visitar la catedral, algunes fonts

JO REFRESCANT-ME

i els principals edificis de la ciutat. A Bundesplatz ens va sorprendre la manera de refrescar-se els nens, amb uns sortidor d’aigua al terra.

NENS REFRESCANT-SE

Aquesta hora la calor ja es feia notar (uns 35ºC), i jo duia el banyador posat per si les mosques... No, no em vaig atrevir a fer-ho!! El que sí que vam fer nosaltres va ser fer una volta més cap al sector de les ambaixades. El camí de tornada vam coincidir amb l’hora en punt i vam poder veure i escoltar com tocàven les 4 de la tarda al Zitglogge. Fins i tot hi ha unes tanques pels turistes.

ELS GUIRIS AL PHOTO POINT

Després d’aquest dia divertit a la ciutat de Bern era el torn d’acostar-se a algun llac i banyar-me. No podia deixar passar l’ocasió que teníem de bon temps i altes temperatures i el banyador posat i jo sense tastar l’aigua dels llacs Suïssos!! Vam decidir parar-nos al llac Thunersee, al costat d’un restaurant italià i no m’ho vaig pensar 2 vegades i cap a l’aigua. A més, hi havia TRAMPOLÍ!!!!!!!! Això sí que va ser fenomenal!!! Una bona última tarda de vacances!!

JO DESPRÉS DE BANYAR-ME AL THUNERSEE

I després d’això ja només quedava temps per anar a comprar els records pels amics i família a Grindelwald, una última excursió al voltant de la casa, fer la maleta i el sopar i cap a dormir, que ens esperava un viatge llarg el dia següent i era qüestió d’anar ben desperts el dia següent. El Barça ja no me’n recordo de quin partit jugava però va guanyar. S’acostava una tempesta amb cara i ulls, i per fi, podríem dir que havíem vist ploure?


8è DIA: GRINDELWALD – BERN – COPPET – VIC – SANTA EUGÈNIA DE BERGA
27 d’Agost del 2011
Eren les 3 de la matinada quan va sonar el primer tro, les 3 de la matinada i 5 segons el segon tro, les 3 de la matinada i 10 segons i el tercer tro,... i així successivament fins a les 5, que la tempesta ens va deixar dormir. Quina nit per no recordar!! Una senyora tempesta i amb els llampecs a la muntanya, impressionant. Els trons s’allargaven amb l’eco de les muntanyes i semblaven no acabar mai, com si hi hagués un sol tro de 2 hores de durada. Espectacular!! I tant, que a la tarda m’estava banyant al Thunersee a uns 32ºC i al matí per carregar el cotxe estàvem a 4ºC!!! I el millor de tot: hi havia NEU als nostres caps!!! Quin gran regal de despedida!!

EN MARC AMB LA NEU DE L'EIGER AL FONS

Vam carregar el cotxe i uns veïns/llogaters (com nosaltres) de la casa ens van dir que eren de Barcelona i que fins a la nit passada no van saber que nosaltres erem catalans perquè havien sentit els crits del Barça. Potser sí que ens vam passar!!
Un tema que no us he volgut dir fins ara és que si us hi heu fixat, a cada principi de les fotos del Picasa hi apareix una foto del pàrquing enfocant unes obres. La gràcia d’aquestes obres era a veure a quin ritme construeixen aquests suïssos, i realment vam quedar sorpresos com ja al tercer dia ja hi havien les primeres parets construïdes i anaven a tot drap sense parar. Només era això, un time-lapse de les obres.
Vam anar a tornar les claus i vam fer una última visita al riu. A reveure Grindelwald!! I només quedava marxar cap a casa, això sí, parant a Coppet, una població al costat del llac Leman, al costat de Genève. Allà hi vam dinar i cap a casa!!
Relament va ser una setmana molt intensa i molt agradable. El temps ens va respectar al 100% i fins i tot va nevar l’última nit. Ens ha quedat molt bon gust de boca per tornar-hi, perquè voleu saber què els hi vam dur de record a la família? Els iogurts Toni, els millors iogurts que mai he tastat!


Així encara vénen més ganes de seguir descobrint les muntanyes suïsses!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada